Situat al penya-segat de la Punta de la Galera, al Passeig del Roquer de Torredembarra, el Far de Torredembarra és una icona de la Costa Daurada i un punt de referència tant per a navegants com per a visitants. Inaugurat l’1 de gener de l’any 2000 a les 00:00 hores, aquest far té l’honor de ser l’últim construït a l’Estat Espanyol durant el segle XX i el primer encès al segle XXI, marcant una fita en la història marítima del país. Dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Llinàs i Carmona, destaca per la seva arquitectura moderna, la seva alçada i la seva funció essencial de cobrir una zona marítima abans desprotegida.
La construcció del Far de Torredembarra va ser aprovada el 1985 com a part del Pla de Senyals Marítims 1985-1989, amb l’objectiu de cobrir una zona d’obscuritat marítima entre els fars de Salou i Vilanova i la Geltrú, on la navegació era perillosa per la manca d’il·luminació. La seva ubicació al penya-segat del Roquer, a la Punta de la Galera, va ser escollida després d’un exhaustiu estudi. Inicialment, es va plantejar construir-lo a la Platja dels Alemanys, però el 1988 la Comissió de Fars va decidir traslladar-lo a la Punta de la Galera per la seva major elevació, que permetia una torre més baixa, un menor impacte ambiental i un estalvi en costos de construcció.
Les obres van començar el 1999 i es van completar en només un any, un temps rècord per a un projecte d’aquesta envergadura. El terreny, de 12 x 17 metres, va ser cedit altruistament per un ciutadà de Torredembarra, i l’Autoritat Portuària de Tarragona va assumir la gestió del far. La seva inauguració, a mitjanit de l’1 de gener de 2000, va ser un esdeveniment simbòlic, coincidint amb l’entrada del nou segle i el tercer mil·lenni.
El Far de Torredembarra és el més alt de Catalunya, amb una torre octogonal de formigó armat de 38 metres d’alçada sobre el terreny i 58 metres sobre el nivell del mar. La seva alçada focal i el seu abast geogràfic de 20 milles (24,1 milles per a observadors a 16 metres d’altura) el converteixen en un senyal marítim clau per a la navegació a la Costa Daurada. El far emet un grup de cinc llums blanques amb una intensitat lumínica de 38.000 candeles i un abast nominal de 17 milles, capaç d’arribar a 29,3 milles en condicions mitjanes.
L’arquitecte Josep Maria Llinàs i Carmona, conegut també per projectes com la remodelació del Teatre Metropol de Tarragona, va dissenyar el far amb un enfocament funcional però estèticament singular. Inicialment, Llinàs va proposar una torre de 50 metres que emergís directament del mar per raons estètiques, però els alts costos i els problemes de manteniment estructural van portar a situar-lo en terra ferma. El disseny final, amb parets de formigó de 40 cm de gruix i 4 metres de diàmetre, combina simplicitat i robustesa, amb una escala metàl·lica interior de 217 graons que condueix al mirador. La llanterna, un volum de vidre amb coberta de coure i parallamps, va ser subministrada completament acabada pel Port de Tarragona.
És un dels pocs fars de Catalunya oberts al públic, amb visites guiades que permeten pujar els 217 graons fins al mirador. Entre 2015 i 2016, més de 2.000 persones van visitar-lo, gaudint de les vistes espectaculars de la Costa Daurada. El Far de Torredembarra és accessible a peu des del port esportiu de Torredembarra, seguint el Passeig del Roquer, un sender costaner que ofereix vistes impressionants dels penya-segats i la platja del Canyadell, premiada com a “platja verge” per la seva riquesa natural. Pujar els 217 graons de l’escala metàl·lica interior és tot un repte, però la recompensa és una vista panoràmica de la Costa Daurada, especialment espectacular a la posta de sol.
Pel que fa al far més antic d’Espanya i d’Europa encara en funcionament, és la Torre d’Hèrcules, situada a la ciutat de la Corunya, a Galícia. Va ser construït pels romans al segle I dC, durant el regnat de l’emperador Trajà, i originalment es coneixia com a Farum Brigantium. Amb una altura de 55 metres (180 peus), és l’únic far romà que continua operatiu avui dia, cosa que el converteix no només en el més antic d’Europa, sinó també en el far en funcionament més antic del món.
