El 13 de juny de 1946 nasqué a Barcelona Montserrat Roig i Fransitorra, una de les escriptores, periodistes i intel·lectuals més influents de la Catalunya del segle XX. El seu naixement, en plena postguerra i sota el jou de la dictadura franquista, va marcar l’inici d’una vida dedicada a la literatura, la memòria històrica i la lluita pels drets de les dones. Amb obres com Ramona, adeu i Temps de cireres, Montserrat Roig es va convertir en una veu clau per entendre la identitat catalana, la repressió política i les desigualtats de gènere.
Montserrat Roig va néixer al barri de l’Eixample de Barcelona, en una família burgesa amb una forta consciència cultural i política. El 1946, Catalunya vivia sota la repressió del règim franquista, que imposava una censura ferotge contra la llengua i la cultura catalanes. La Guerra Civil (1936-1939) havia deixat una societat fracturada, amb milers de persones exiliades, empresonades o silenciades. En aquest context, la família de Roig, amb arrels intel·lectuals i republicanes, va ser un pilar per a la seva formació. El seu pare, Tomàs Roig i Llop, era advocat i escriptor, i la seva mare, Albina Fransitorra, va transmetre-li l’amor per la literatura.
La Barcelona de postguerra era un lloc de contrastos: mentre la ciutat intentava recuperar-se econòmicament, la repressió cultural i política era asfixiant. Les dones, en particular, vivien sota un sistema patriarcal que les relegava a rols domèstics. Aquest entorn va influir profundament en la sensibilitat de Roig, que va créixer amb la necessitat de donar veu a aquells que havien estat silenciats, especialment les dones i els perdedors de la guerra.
Montserrat Roig va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es va graduar el 1968, i més tard va obtenir un màster a la Universitat de Cambridge. Va començar amb la publicació de Molts de genolls (1971), però va ser amb la trilogia de les Jordines —Ramona, adeu (1972), Temps de cireres (1977) i L’hora violeta (1980)—, que es va consolidar com una de les grans veus de la literatura catalana. Aquestes novel·les exploren les vides de diverses generacions de dones d’una família barcelonina, teixint una reflexió sobre la memòria, la identitat i els efectes de la Guerra Civil.
Com a periodista, Roig va col·laborar amb mitjans com El País, Mundo Diario i TV3, on va presentar programes com Personatges. Va ser una de les primeres dones a exercir un periodisme crític i compromès, abordant temes com la repressió franquista, el feminisme i la identitat catalana. La seva obra periodística, recollida en llibres com Els catalans als camps nazis (1977), va documentar les experiències dels exiliats catalans als camps de concentració, un tema tabú durant la dictadura.
Roig va militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i va ser una veu crítica contra les desigualtats socials i polítiques. La seva participació en el moviment feminista i en la defensa dels drets humans la va convertir en un símbol de resistència. Va guanyar el Premi Josep Pla el 1970 amb Molts de genolls, el Víctor Català el 1971 amb Molta roba i poc sabó … i tan neta que la volen -i el Premi Sant Jordi el 1976 amb Temps de cireres. Tot i morir prematurament als 45 anys, el 10 de novembre del 1991, a causa d’un càncer de mama, la seva obra continua sent estudiada i reeditada. La seva mort va commocionar el món cultural català, que va perdre una de les seves intel·lectuals més lúcides i combatives. Va combinar la seva carrera literària amb viatges internacionals, com el seu treball com a corresponsal a l’URSS i el Regne Unit.
Avui, la seva obra és una referència en els estudis de gènere, la memòria històrica i la literatura catalana. Les seves novel·les són lectures obligatòries en molts centres educatius, i el seu nom està associat a espais com la Biblioteca Montserrat Roig de Barcelona, inaugurada el 1992 o l’Institut Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca. A més, el 2025, any del seu 79è aniversari, diverses institucions culturals catalanes, com l’Institut d’Estudis Catalans, han programat activitats per commemorar la seva contribució, incloent-hi reedicions i conferències.
