💘​ Per què li diem “Casanova” a un home seductor… ​💛​ I què hi té a veure Catalunya?

Es diu “Casanova” a un home que va amb moltes dones perquè fa referència a Giacomo Casanova, un personatge històric real de Venècia que va passar a la fama, entre altres coses, per les seves nombroses aventures amoroses. Quan pensem en Casanova, ens ve al cap la imatge d’un home galant, seductor i aventurer, capaç de conquistar cors per tota Europa. Però el que molts no saben és que Giacomo Casanova va viure una temporada a Catalunya, i el seu pas per aquestes terres forma part del ric tapís d’experiències que va deixar immortalitzades a les seves memòries.

Giacomo Casanova (1725-1798) era escriptor, jurista, diplomàtic, espia, bibliotecari i fins i tot alquimista. La seva obra autobiogràfica, ‘Histoire de ma vie‘ (Història de la meva vida), és una finestra fascinant a la societat europea del segle XVIII. Dotat d’una gran intel·ligència, un carisma envejable i una curiositat insaciable, Casanova va viure mil aventures que el van dur a conèixer reis, papes, filòsofs com Voltaire, i també a escapar de presons i embolicar-se en afers polítics i amorosos arreu del continent.

El pas de Casanova per Catalunya no és gaire conegut, però ell mateix en fa referència a les seves memòries. L’any 1768, després d’un temps a Marsella, va travessar la frontera i va arribar a Barcelona, una ciutat que el va captivar per la seva vida social i la seva activitat política. Es va allotjar a l’hostal de Santa Maria, prop de la Rambla, i va quedar impressionat per l’ambient animat de la ciutat. Va descriure Barcelona com una ciutat vibrant, amb un port bulliciós i una societat oberta, tot i que sotmesa a les estrictes normes de l’Imperi espanyol. Durant la seva estada, es va relacionar amb l’elit local, incloent-hi nobles i comerciants, i va participar en festes i esdeveniments socials. Les seves memòries mencionen trobades amb dones catalanes, descrites amb el seu estil característic, ple de detalls romàntics i, sovint, exageracions.

Un episodi destacat de la seva estada a Catalunya va ser la seva implicació en un duel. Casanova es va veure embolicat en una disputa amb un oficial espanyol, possiblement per qüestions d’honor relacionades amb una dona. Aquest incident el va obligar a abandonar Barcelona precipitadament per evitar represàlies de les autoritats. Aquest tipus de situacions eren habituals en la vida de Casanova, que sovint es trobava al centre de controvèrsies.

Casanova va morir lluny de Venècia, a Dux (avui Duchcov, Txèquia), treballant com a bibliotecari. Les seves memòries, escrites en francès, no es van publicar íntegrament fins al segle XX, i avui es consideren una obra mestra tant pel seu valor històric com literari. El seu pas per Catalunya demostra que aquest personatge, sovint reduït a un estereotip, va ser un viatger infatigable, interessat per les cultures, les llengües i les persones que trobava en cada indret.
Tot i que Casanova és avui sinònim de seducció, ell mateix es definia com un home que buscava el plaer, però també l’ànima de cada dona, convençut que cada trobada havia de ser única i especial.