La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell és un dels esdeveniments culturals més emblemàtics de Catalunya, una trobada musical que ha esdevingut referència del gènere de les havaneres i un símbol de la Costa Brava. Celebrada anualment el primer dissabte de juliol a la platja del Port Bo, aquesta festa combina tradició, música i l’encant d’un entorn marítim, atraient milers de persones cada any. La seva història, que es remunta a finals del segle XIX i es consolida l’any 1966, és un exemple de com la cultura popular pot perdurar i evolucionar amb el temps.
Orígens: finals del segle XIX i la tradició marinera
L’havanera, com a gènere musical, té les seves arrels en els intercanvis culturals entre Catalunya i Cuba durant el segle XIX. Els mariners catalans que viatjaven a l’illa caribenya van portar de tornada melodies i ritmes que es van fusionar amb la tradició local. A Calella de Palafrugell, un poble amb una forta identitat marinera, ja hi ha constància documental que a finals del segle XIX existia una agrupació musical que incloïa havaneres en el seu repertori. Aquestes cançons, sovint interpretades a les tavernes i en reunions de pescadors, eren una expressió viva de la vida col·lectiva i de l’esperit del mar.
El naixement oficial: 1966 i la taverna de Can Batlle.
L’origen oficial de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell es remunta al 28 d’agost de 1966, quan es va organitzar una trobada informal de cantaires a la taverna de Can Batlle, situada a la plaça del Port Bo. Aquesta iniciativa va sorgir arran de la presentació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, impulsat per Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot, amb la col·laboració del músic Frederic Sirés i el cantaire Ernest Morató. El llibre, que era tant un recull d’havaneres com un homenatge als mariners i cantaires calellencs, va tenir un èxit immediat i va inspirar la primera cantada. Aquesta trobada va aplegar pescadors i estiuejants que, al voltant d’un cremat, van interpretar cançons tradicionals, posant les bases d’una tradició que perdura fins avui.
L’any següent, el 2 de setembre de 1967, es va celebrar la primera cantada oficial i pública a la platja d’en Calau, amb la participació de grups com Port-Bo (format per Ernest Morató, Josep Xicoira i Carles Mir), el grup Alba de la Bisbal i altres cantaires locals com els germans Balil i els begurencs Lluís Maneres i Alejandro Ferrer. L’èxit d’aquesta segona edició va consolidar l’esdeveniment i va fer evident la necessitat d’un espai més gran.
La consolidació: trasllat al Port Bo i creixement
El 1969, l’Associació d’Amics de Calella, que havia pres les regnes de l’organització, va decidir traslladar la Cantada a la plaça del Port Bo, on se celebra actualment. Aquest canvi va permetre acollir un públic més nombrós, ja que l’esdeveniment començava a atraure milers de persones. Inicialment, la Cantada aplegava al voltant de 10.000 espectadors, però el seu creixement va ser constant, i avui dia pot superar les 40.000 persones, moltes de les quals segueixen l’esdeveniment des de la platja o fins i tot des d’embarcacions ancorades davant l’escenari.
Des del 1979, la Cantada es va establir definitivament el primer dissabte de juliol, una data que marca l’inici de l’estiu a la Costa Brava. L’escenari, situat a les roques del Fesol, es va adaptar per guanyar espai i millorar l’experiència del públic. L’any 1986, l’organització va passar a mans del Patronat Municipal de Turisme (actualment Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell), que va professionalitzar l’esdeveniment i el va convertir en un fenomen mediàtic, especialment amb la retransmissió en directe per part de TV3 des del 2003.
L’evolució i el 50è aniversari
La Cantada ha crescut no només en assistència, sinó també en rellevància cultural. Grups com Port-Bo, Peix Fregit, Bergantí, Els Cremats, Les Anxovetes o Els Pescadors de l’Escala s’han convertit en habituals, amb cançons com La bella Lola i El meu avi com a peces icòniques que clouen tradicionalment l’esdeveniment. El 2012, la Cantada es va integrar dins del Festival de Cançó de Taverna i Havaneres de Calella de Palafrugell, ampliant el seu abast amb activitats paral·leles com concerts i mercats d’artesans.
El 2016, per celebrar el 50è aniversari, es va crear una comissió especial presidida pel conseller de Cultura i es va estrenar una havanera commemorativa, Salanc de Calella, obra de Josep Bastons i Carles Casanovas. Aquell any, l’esdeveniment va aplegar més de 50.000 persones, amb pantalles gegants instal·lades a diverses localitats com Tortosa, Puigcerdà o Lleida. L’edició va gaudir d’actuacions destacades de grups com Port-Bo, Peix Fregit i Sílvia Pérez Cruz, i va ser presentada per l’actriu Ivana Miño i el periodista Francesc “Xicu” Sánchez.
Polèmica recent: el canvi d’El meu avi
Aquest any, la 58a edició de la Cantada ha generat debat per la decisió de no tancar l’esdeveniment amb El meu avi, una peça tradicional des del 1977, a causa de la presumpta vinculació del seu compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio, amb l’explotació sexual de menors, destapada pel documental de 3Cat sobre el prostíbul Gran Escala 2000 de Ventalló. En ell es donen noves pistes sobre aquest prostíbul molt popular durant els anys noranta i molt freqüentat per persones famoses que pagaven per mantenir sexe amb noies menors d’edat. Una d’aquestes persones, que involucra el documental, és el músic i creador d’havaneres, Jose Luis Ortega Monasterio, cosa que la família nega i, en conseqüència, ha interposat la corresponent demanda, acceptada a tràmit pel jutjat de Primera Instància de Barcelona número 52.
L’Ajuntament de Palafrugell ha optat per substituir-la per altres havaneres com La bella Lola, Mariner de terra endins i La gavina, amb l’objectiu d’homenatjar compositors locals i renovar la tradició. Aquesta decisió ha generat opinions dividides, amb alguns defensant la necessitat d’actualitzar el repertori i altres lamentant la pèrdua d’una peça icònica.
Impacte cultural i futur
La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell ha transcendit el seu caràcter local per esdevenir un fenomen cultural que ha contribuït a popularitzar les havaneres arreu de Catalunya i més enllà. El seu èxit rau en la combinació d’un entorn únic, l’autenticitat de la tradició marinera i la capacitat d’adaptar-se als nous temps, tot i les controvèrsies. L’esdeveniment no només celebra la música, sinó també la memòria col·lectiva dels pescadors i cantaires que han mantingut viva aquesta tradició.
Amb més de mig segle d’història, la Cantada continua sent un punt de trobada per a amants de les havaneres, un aparador de la cultura popular catalana i un exemple de com una iniciativa nascuda en una taverna pot esdevenir un símbol universal. El futur de la Cantada, amb el repte d’equilibrar tradició i modernitat, promet mantenir viva l’essència d’aquest esdeveniment únic.
Escoltem ‘El Meu Avi’, deixant de banda altres polèmiques.
