Després de tres anys d’obres, la Via Laietana de Barcelona, que connecta l’Eixample amb el port, ha experimentat una transformació significativa, culminada aquest juny. Aquest projecte, emmarcat en el Pla de Superilles de Barcelona, ha prioritzat la mobilitat sostenible i l’espai per als vianants, però també ha despertat crítiques per la manca d’arbres i per algunes limitacions funcionals. A continuació, detallem els canvis, els aspectes positius i les controvèrsies, amb un enfocament especial en l’absència de verd i les restriccions imposades per la infraestructura del metro.
Els canvis a la Via Laietana
La reforma, que va començar el març de 2022 i es va dividir en dues fases (Urquinaona-Antoni Maura i Antoni Maura-Idrissa Diallo), ha transformat la Via Laietana en una avinguda més accessible i cívica. Els principals canvis inclouen:
🔹 Vores més amples: Les voreres s’han eixamplat fins a un mínim de 4 metres, millorant l’accessibilitat i l’experiència dels vianants. Això ha connectat millor els barris del Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
🔹 Reducció del trànsit privat: Ara només hi ha un carril per a vehicles privats en direcció al mar (amb límit de 30 km/h) i un carril exclusiu per a autobusos, taxis i residents en direcció a la muntanya. També s’han afegit carrils bici, un segregat en direcció muntanya i un altre compartit amb autobusos en direcció mar.
🔹 Nous espais d’estada: S’han creat quatre zones de descans, incloent-hi una gran plaça a Antoni Maura, que connecta la Catedral amb el Mercat de Santa Caterina, i espais a les cruïlles amb Jonqueres, plaça de l’Àngel i plaça d’Idrissa Diallo. Aquests espais inclouen millores en l’enllumenat i el paviment.
🔹 Descobriments arqueològics: Les obres han desenterrat restes de cinc cases medievals i voltes dels Encants a la zona de carrer de la Fusteria, a més d’una tomba romana del segle V, enriquint el patrimoni històric de la ciutat.
Crítiques: L’absència d’arbres, un punt controvertit.
Un dels aspectes més criticats de la reforma ha estat la manca gairebé total d’arbres a la Via Laietana, malgrat les promeses inicials de fer-ne una avinguda més verda. Usuaris a les xarxes socials i veïns han expressat la seva decepció, descrivint-la com un “desastre urbanístic” i una avinguda “grisa, sense ombra i poc agradable”. Aquestes crítiques apunten a la falta de verd com un obstacle per fer de la Via Laietana un espai acollidor, especialment en un estiu marcat per temperatures rècord i pols sahariana.
🔹 Falta d’ombra i confort: Els veïns han lamentat que, sense arbres, la Via Laietana no ofereix un passeig còmode, sobretot en dies calorosos. Alguns han assenyalat que les zones de descans, tot i ser més àmplies, no compensen l’absència de verd per combatre la calor i el soroll.
🔹 Comparacions amb altres carrers: Crítics han preguntat per què altres carrers de Barcelona, com la Rambla, tenen arbres malgrat tenir línies de metro per sota, mentre que a la Via Laietana s’ha optat per no plantar-ne. Aquesta comparació ha generat acusacions que l’Ajuntament “pren els ciutadans per idiotes” amb les seves justificacions.
Per què no hi ha arbres? El paper del metro.
L’Ajuntament de Barcelona ha justificat l’absència d’arbres per la presència de dos túnels de metro històrics sota la Via Laietana, construïts entre 1911 i 1916, que formen part de l’actual Línia 4 i inclouen les estacions “fantasma” de Banc i Correus. Aquests túnels, juntament amb galeries de serveis subterrànies, limiten l’espai disponible per plantar arbres amb arrels profundes, ja que:
🔹 Estructura del sòl: Sota la Via Laietana hi ha una capa de formigó i grava, amb poca terra natural, cosa que dificulta l’arrelament d’arbres sense comprometre l’estabilitat dels túnels o les galeries de serveis.
🔹 Història de problemes constructius: Les obres dels túnels al segle XX van causar enfonsaments i danys a estructures properes, incloent-hi la mort d’arbres existents en aquella època, fet que evidencia la complexitat geològica de la zona.
🔹 Reforç de la llosa del metro: Durant la reforma, s’ha hagut de reforçar la llosa del metro per garantir-ne la seguretat, cosa que ha incrementat els costos i ha limitat encara més les possibilitats de plantar arbres.
Malgrat aquestes justificacions, alguns crítics argumenten que s’haurien pogut implementar solucions alternatives, com planters elevats o arbres amb arrels menys invasives, com s’ha fet en altres ciutats amb infraestructures subterrànies similars.
Altres crítiques i reptes.
Més enllà de la manca d’arbres, la reforma ha rebut altres crítiques:
🔹 Pèrdua de funcionalitat viària: Veïns i comerciants han denunciat que la reducció de carrils ha complicat l’accés a aparcaments i serveis, especialment per als residents.
🔹 Impacte durant les obres: Les obres, que van durar més de tres anys, van causar molèsties importants, amb talls de trànsit, desviaments d’autobusos i afectacions al comerç local. Tot i que el Mercat de Santa Caterina i les botigues van romandre operatives, molts comerciants van reportar pèrdues econòmiques.
🔹 Controvèrsia legal: El 2024, una sentència judicial va qüestionar la legalitat de les obres, al·legant que s’haurien d’haver gestionat a través d’un organisme de la Generalitat, tot i que la reforma va continuar després d’un recurs.
Aspectes positius i futur.
Malgrat les crítiques, la nova Via Laietana ha estat elogiada per alguns sectors:
🔹Més espai per a vianants: Les voreres més amples i les zones de descans han millorat la connectivitat entre barris i han fet l’avinguda més accessible.
🔹 Impuls al comerç local: La reforma busca revitalitzar el comerç, amb espais com la plaça d’Antoni Maura que connecten llocs emblemàtics com el Mercat de Santa Caterina i la Catedral.
🔹 Descobriments arqueològics: Les troballes de cases medievals i una tomba romana han enriquit el patrimoni de la ciutat, amb plans per integrar-les en l’oferta cultural.
L’Ajuntament ha celebrat el final de les obres amb una gran festa d’inauguració el 29 de juny de 2025, amb activitats familiars, música i cultura popular, aprofitant la coincidència amb la festivitat de Sant Pere.
La Via Laietana del 2025 és una avinguda més oberta als vianants i al transport sostenible, però la seva transformació ha deixat un gust agredolç. L’absència d’arbres, justificada per les limitacions dels túnels del metro i la complexitat geològica, ha estat el principal punt de controvèrsia, amb veïns i usuaris que lamenten la falta de verd en una ciutat que pateix cada cop més la calor. Tot i les millores en accessibilitat i connectivitat, la reforma no ha complert del tot les expectatives d’una avinguda “més verda i cívica”. El futur de la Via Laietana dependrà de com la ciutat integri aquests canvis i respongui a les demandes de més verd i funcionalitat.
Via Laietana abans. 👇 Quina us agrada més?
