Aquesta setmana el món del cinema, el teatre i la música estan de dol, després de la mort de l’actriu Verónica Echegui el passat diumenge i la de Manuel de la Calva del Dúo Dinamico ahir, avui hem d’afegir una nova pèrdua, la de l’actor Eusebio Poncela, un dels actors més emblemàtics i versàtils de la seva generació, que ha mort avui a l’edat de 79 anys a la seva casa d’El Escorial, Madrid.
Segons fonts properes, la causa de la seva mort ha estat un càncer que patia des de feia aproximadament un any, una lluita que va mantenir en privat fins al final. Nascut a Madrid el 15 de setembre de 1945, Poncela va créixer al barri de Vallecas en un context marcat per la dictadura franquista. Format a la Real Escuela Superior d’Art Dramàtic (RESAD), va iniciar la seva carrera als anys 60 sobre els escenaris, debutant amb obres com Mariana Pineda, de Federico García Lorca. La seva trajectòria teatral, que inclou títols com Marat-Sade o El beso de la mujer araña, va ser el trampolí per a una carrera que el convertiria en una figura clau de la Transició i dels primers anys de la democràcia espanyola.
El salt a la fama de Poncela va arribar amb Arrebato (1979), una pel·lícula de culte dirigida per Iván Zulueta que explorava l’addicció a l’heroïna amb un estil audiovisual innovador. En aquesta obra, Poncela va encarnar José Sirgado, un director de cinema atrapat en una espiral d’obsessió, un paper que el va consolidar com a icona del cinema alternatiu. Més tard, la seva col·laboració amb Pedro Almodóvar a Matador (1986) i, especialment, a La ley del deseo (1987), on va interpretar un director de cinema homosexual enamorat d’un jove Antonio Banderas, el va projectar a l’escena internacional. Aquesta última pel·lícula, amb escenes de gran audàcia per a l’època, va marcar un abans i un després en el cinema espanyol.
La seva filmografia, amb gairebé 60 pel·lícules, inclou títols com El Dorado (1988) de Carlos Saura, El rey pasmado (1991) d’Imanol Uribe i Martín (Hache) (1997) d’Adolfo Aristarain, on el seu paper de Dante li va valdre un Premi Cóndor de Plata i el reconeixement de la crítica. A la televisió, va destacar en sèries com Los gozos y las sombras (1982), Carlos, rey emperador (2015), on va guanyar un Premi Iris per la seva interpretació del cardenal Cisneros, i Matices (2025), el seu darrer treball per a SkyShowtime. També va ser nominat al Premi Goya a Millor Actor Protagonista per Intacto (2001), una pel·lícula de Juan Carlos Fresnadillo que va confirmar la seva vigència en el nou mil·lenni.
Poncela va ser un artista sense pors, tant en la seva vida personal com professional. Obertament homosexual, va parlar sense embuts de les seves lluites contra l’addicció a l’heroïna als anys 80, un procés que va superar amb determinació. En una entrevista amb El Español, es va definir com un “geni absolut de la supervivència” i va afirmar: “De l’heroïna se’n surt amb un parell i una mica de metadona”. La seva sinceritat i la seva postura crítica contra les discriminacions –va declarar haver estat censurat “per marieta, per pobre, per artista, per ionqui”– el van convertir en una veu singular i en un símbol de resistència.
Les reaccions a la seva mort han estat immediates. L’Acadèmia de Cinema Espanyola, la Unió d’Actors i Actrius i figures com Antonio Banderas i Assumpta Serna han expressat el seu condol a les xarxes socials, destacant l’enorme llegat de Poncela. “Era un artista indòmit amb una genialitat incorruptible”, ha dit la directora Carlota Ferrer, que el va dirigir a El beso de la mujer araña. El Ministeri de Cultura també ha lamentat la pèrdua, descrivint-lo com una “gran figura del nostre teatre, cinema i televisió”, que va transcendir el cinematogràfic per convertir-se en una icona cultural.
Eusebio Poncela deixa un buit immens en el panorama artístic espanyol. El seu llegat, marcat per la passió, l’autenticitat i una versatilitat que va abastar el teatre, el cinema i la televisió, continuarà inspirant generacions d’artistes i espectadors. La seva última pel·lícula, El último arrebato, un homenatge a Iván Zulueta, s’estrenarà aviat al Festival de Sant Sebastià, segellant així una carrera que va trencar barreres i va donar veu a la modernitat d’una Espanya en transformació.
Des d’aquí volem mostrar el nostre més sincer condol a la família i amics d’Eusebio Poncela. Descansa en pau, que la terra et sigui lleu.
Me encuentro en el trailer de maquillaje de la película que estoy rodando en Londres cuando me llega la noticia del fallecimiento de Eusebio Poncela. Tras el de Verónica Echegui, el de Manolo de la Calva, el de José Manuel Gorospe, la muerte viene a recordarnos lo efímero de… pic.twitter.com/dAEoqsYHU7
— Antonio Banderas (@antoniobanderas) August 27, 2025
