💯 Rècord de Longevitat: Catalunya Supera per Primer Cop els 3.000 Centenaris.
Catalunya ha assolit una fita demogràfica històrica: per primera vegada, el nombre de residents que han complert cent anys o més ha superat la barrera de les 3.000 persones. Segons les darreres estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el juliol del 2025, la xifra se situava en 3.051 centenaris, de les quals 2.549 són dones (83,5%) i 502 homes (16,5%). El 1985 només hi havia 185 centenaris i en la darrera dècada s’ha passat de 2.000 a 3.000.
Aquest rècord reflecteix una tendència d’envelliment poblacional constant a Catalunya i una millora generalitzada de les condicions de vida i salut al llarg de les darreres dècades. Gairebé 2.300 d’aquestes persones centenàries viuen a la província de Barcelona.
♀️ Una Longevitat amb Marcat Accent Femení
La longevitat a Catalunya té un marcat biaix de gènere, una tendència global que també es reprodueix aquí. Les dades de l’Idescat mostren una superioritat aclaparadora de les dones centenàries que multipliquen per cinc els homes.
Aquesta diferència s’atribueix a factors biològics, com la resistència més gran de les dones a certes malalties i a factors socials i d’estil de vida històrics, com menys exposició a feines de risc o a hàbits nocius com el tabaquisme o l’alcohol en generacions passades. Hi ha estudis que indiquen que les dones afronten millor situacions d’estrès i dol.
🔬 Motius Clau de l’Augment de la Longevitat
El creixement continuat del nombre de centenaris s’explica per una combinació de factors:
- Avanços Mèdics i Sanitaris: La millora en el sistema sanitari, l’erradicació de malalties infeccioses i el desenvolupament de nous tractaments crònics han augmentat l’esperança de vida de manera exponencial.
- Millora de la Nutrició i l’Estil de Vida: L’accés a una alimentació més variada i suficient, juntament amb una major consciència sobre la salut i l’exercici físic, contribueixen a un envelliment més saludable.
- Condicions Socials i Econòmiques: L’augment del benestar general, l’accés a l’educació i la disminució de la mortalitat infantil i adulta per causes evitables són determinants.
- Factors Genètics i Ambientals: La recerca apunta a la influència de gens específics en la longevitat extrema, així com a l’impacte de la vida en zones amb menys estrès i contaminació.
- Suport familiar i comunitari, amb xarxes de cures que redueixen l’aïllament.
💔 Les darreres morts significatives
- Recentment, la comunitat catalana va perdre la seva resident més longeva: Angelina Torres Vallbona, nascuda a Bellvís (Pla d’Urgell) el 1913, va morir als 112 anys i gairebé vuit mesos. A més de ser la persona més gran de Catalunya, era la dona més vella d’Espanya i es trobava entre les persones més longeves del món.
- L’agost del 2024 la Maria Branyas Morera, resident a Olot, va morir als 117 anys, sent la persona més longeva del món.
Aquestes morts simbolitzen el traspàs d’una generació i il·lustra la increïble capacitat de resistència de la població catalana. Després de la mort de l’Angelina, la persona viva més longeva dels Països Catalans és ara Carme Noguera Falguera, infermera nascuda a Olot el 1914.
📈 Conseqüències socials
- Envelliment accelerat: el 20% de la població catalana ja té més de 65 anys.
- Relleu generacional: disminueix el grup de joves (0-15 anys), fet que planteja reptes en pensions i serveis socials.
- Visibilització: la Generalitat ha organitzat homenatges als centenaris, com el celebrat al Palau de la Generalitat el novembre del 2025.
✍️ Reflexió final
El fet que Catalunya superi els 3.000 centenaris és una fita que parla de progrés sanitari, qualitat de vida i cohesió social, però també planteja reptes demogràfics: com garantir una vellesa digna, amb recursos suficients i combatent l’edatisme. La història de persones com Maria Branyas o Angelina Torres simbolitza la força d’una generació que ha viscut guerres, dictadures i transformacions socials, i que ara esdevé testimoni viu de la longevitat catalana.
