🛳️ La Sisena Flota a Barcelona (1951–1987): quan els mariners americans van transformar la ciutat.
L’arribada de la Sisena Flota dels Estats Units al port de Barcelona, que va començar oficialment un 9 de gener de 1951, va ser molt més que una simple escala militar. Per a una ciutat que encara vivia sota el gris de la postguerra i l’autarquia franquista, aquells vaixells gegantins van representar una finestra oberta al món, al capitalisme i a la modernitat nord-americana. Durant 36 anys, milers de mariners nord-americans van desembarcar regularment a la capital catalana, convertint-la en un dels ports preferits de la marina dels EUA al Mediterrani, per a controlar possibles agressions de l’URSS.
⚓ El context: De l’aïllament a l’aliat americà.
En plena Guerra Freda, els EUA necessitaven bases al Mediterrani per frenar la influència soviètica. L’Espanya de Franco, aïllada internacionalment, va veure en la Sisena Flota la seva rehabilitació diplomàtica. Barcelona es va convertir en el port de descans preferit per la marineria americana, amb estades que podien portar fins a 10.000 mariners d’un sol cop a la ciutat.
Barcelona, tot i estar sota una dictadura, oferia:
- Un port ampli i ben situat per a operacions navals.
- Una ciutat econòmicament deprimida, que veia en els mariners una oportunitat de negoci.
- Un règim franquista necessitat de legitimitat internacional, que trobava en els EUA un aliat clau.
Segons diverses cròniques, la ciutat encara era “grisa i empobrida” després de la Guerra Civil i la postguerra. L’arribada dels mariners va ser un xoc de modernitat.
💶 Impacte econòmic: la primera “onada turística” de Barcelona
Diverses fonts coincideixen que la Sisena Flota va ser la primera gran onada turística moderna que va rebre Barcelona. Els mariners arribaven amb les butxaques plenes de dòlars en una economia on la pesseta era feble.
- Comerç local: Les botigues de la Rambla i el barri de Ciutat Vella van fer fortuna venent artesania, marroquineria i records.
- Hostaleria: Els bars i restaurants van haver d’adaptar-se a nous horaris i productes. Es diu que el consum de cervesa i de carns a la brasa es va disparar. Creixement de bars, restaurants i locals d’oci, especialment al Barri Xinès, la Rambla i la Plaça Reial.
- Injecció de diners constants: cada visita portava milers de mariners amb salaris elevats i ganes de gastar.
- Revitalització del port.
- Aparició de les “barres americanes”, locals pensats per atendre els mariners.
- Creació de llocs de treball per a cambrers, taxistes, músics, ballarines i personal de serveis.
- Introducció de productes i costums americans: propines, xiclets, Coca-Cola, quètxup, texans, tabac ros, whisky, música moderna…
Molts negocis emblemàtics de la Rambla i voltants van néixer o prosperar gràcies a aquest flux constant de visitants. Segons testimonis recollits per Xavier Theros, autor de La Sisena Flota a Barcelona, molts veïns recorden aquells anys com una època de “color i moviment” en una ciutat encara fosca i reprimida.
Barcelona va conèixer el Rock-and-roll, el jazz més modern i els Blues abans que moltes altres ciutats europees. Els mariners portaven discos de vinil que no passaven per la censura oficial, introduint ritmes que van fascinar el jovent local.
🕵️ Curiositats i “Llegendes” de la Flota
- El “Barri Xinès”: La zona sud del Raval es va transformar per complet. Van proliferar els clubs nocturns i les sales de ball, com el Cosmos, el Kentucky o el Panam’s. La prostitució es va convertir en un negoci a gran escala per atendre la demanda dels milers de mariners.
- L’idioma: Es va crear un pidgin curiós, una barreja d’anglès, català i castellà. Els cambrers de la Rambla aprenien frases com “Give me a beer” abans que cap altra noció d’anglès acadèmic.
- Molts barcelonins recorden haver visitat els vaixells de la flota, inclosos portaavions com el Forrestal.
- Els “nens de la flota”: Com a herència humana, van quedar a la ciutat molts fills de relacions (estables o esporàdiques) entre mariners i barcelonines, alguns dels quals van trigar dècades a conèixer els seus pares biològics als EUA.
- Una imatge icònica de l’època eren les “golondrines” (les barques turístiques) transportant els mariners des dels portaavions fondejats a mar obert fins al peu del monument a Colom. Durant dècades, la silueta de l’USS Forrestal o l’USS Saratoga retallada a l’horitzó de Barcelona va ser part del paisatge de la ciutat.
🧭 El declivi d’un idil·li: De la benvinguda al rebuig
L’harmonia entre Barcelona i la marineria nord-americana, que havia començat amb eufòria els anys 50, es va anar esquerdant progressivament en entrar a les dècades dels 70 i 80. La imatge del “mariner heroi” que portava modernitat va ser substituïda per una visió molt més crítica. Factors internacionals com el trauma de la Guerra del Vietnam i el creixent sentiment antinuclear van fer que la presència d’aquells grans portaavions —sovint sospitosos de portar armament atòmic— passés de ser un espectacle a ser vista com una amenaça.
Amb l’arribada de la democràcia, la societat catalana va guanyar veu pròpia. Les campanyes massives contra l’entrada d’Espanya a l’OTAN van cristal·litzar en una antipatia política cap a tot el que representava el poder militar dels EUA. Les protestes a les Rambles es van tornar habituals, i la convivència, abans festiva, es va omplir de tensió.
El punt d’inflexió definitiu va tenir lloc el Nadal de 1987. Un atemptat amb granades contra el club privat de l’U.S.O. (United Service Organizations), situat a la plaça del Duc de Medinaceli, va acabar amb la vida d’un mariner i va deixar diversos ferits. Aquella tragèdia va ser el detonant perquè l’alt comandament nord-americà dictaminés que el port de Barcelona havia deixat de ser una escala segura per a les seves tropes.
Així es va tancar un cicle de 36 anys de relació agredolça: la Sisena Flota va deixar de ser una part del paisatge urbà, posant fi a una era que havia transformat la cara més canalla i cosmopolita de la capital catalana.
La Sisena Flota va ser molt més que un episodi militar: va ser un fenomen social, econòmic i cultural que va ajudar a obrir Barcelona al món en un moment de tancament i repressió. Va deixar una empremta profunda en la memòria de la ciutat i va contribuir, en part, a la seva futura projecció internacional.
