🎉 Avui Valls es vesteix de blanc i cendra: Comença la Gran Festa de la Calçotada.
Avui, l’últim diumenge de gener, Valls deixa de ser només la capital de l’Alt Camp per convertir-se en la capital gastronòmica de Catalunya. La Gran Festa de la Calçotada no és només una celebració; és el ritual que marca l’inici oficial de la temporada per a milers d’entusiastes d’aquesta ceba dolça i fumada. La ciutat s’omple d’aromes de brasa, concursos, cultura popular i milers de visitants que celebren un ritual que ja forma part del patrimoni col·lectiu del país. Aquest any celebren la 44a edició, d’aquesta festa tan nostra.
🌱 Orígens del calçot i naixement d’una tradició.
La història del calçot té un nom propi: el Xat de Benaiges. Segons la tradició oral, a finals del segle XIX, aquest camperol vallenc estava preparant unes cebes a la brasa. Se li van cremar per fora, però en lloc de llençar-les, en va pelar les capes ennegrides i va descobrir un interior tendre, dolç i deliciós.
El nom de “calçot” prové de la tècnica agrícola de “calçar” la planta: anar cobrint el brot amb terra a mesura que creix perquè quedi blanc i protegit de la llum solar. Amb el temps, aquest costum domèstic va esdevenir un àpat col·lectiu i festiu, fins a convertir-se en un símbol gastronòmic de l’Alt Camp i, posteriorment, de tota Catalunya.
🔥 La Festa: un ritual de foc i comunitat.
La Gran Festa de la Calçotada de Valls és molt més que menjar calçots. És una celebració que combina tradició, espectacle i identitat local. Entre les activitats més destacades hi trobem:
- Concurs de menjar calçots, on els participants intenten batre rècords sorprenents.
- Concurs de salsa de la calçotada, que premia la millor salvitxada casolana.
- Mostres de coure calçots a la flama viva, un art que requereix paciència i domini del foc.
- Cultura popular: castells, gegants, balls i música tradicional.
- Mercat de productes locals, amb protagonisme especial per als calçots IGP Calçot de Valls.
🧅 Curiositats que potser no sabies.
L’etiqueta del calçot: Menjar calçots requereix un “codi de conducta”. El pitet és obligatori per evitar taques de cendra i salsa, i el calçot s’ha de menjar sempre amb les mans, mirant al cel.
La flama és la clau: A diferència de la carn, el calçot no es cou amb la brasa, sinó amb la flama viva (preferiblement de sarments de vinya), que crema l’exterior ràpidament deixant l’interior al punt.
IGP Calçot de Valls: Des de 1995, el calçot de Valls gaudeix de la Indicació Geogràfica Protegida, que garanteix que el producte segueix els estàndards de qualitat i procedència geogràfica estrictes.
- La primera calçotada documentada com a celebració col·lectiva data de principis del segle XX, tot i que el seu origen exacte té versions diverses i fins i tot un punt de misteri.
🥳 I després de la festa?
La temporada que comença avui s’allargarà fins a mitjans d’abril. Tot i que Valls és el bressol, les calçotades s’estenen per tot el territori, convertint-se en l’excusa perfecta per a trobades amb amics i familiars al voltant d’una taula. És un ritual que combina gastronomia, comunitat i identitat. És menjar amb les mans, embrutar-se, compartir taula i foc, i celebrar l’hivern amb un producte humil convertit en icona. És, en definitiva, una festa que explica com som: sociables, festius i orgullosos de les nostres tradicions.
Consell de tast: Si vols saber si un calçot està ben cuit, en prémer la punta ha de cedir fàcilment. I recorda: la salsa mai sobra, el calçot s’ha de “batejar” bé!
