🚋 Un tramvia entre Andorra i la Seu d’Urgell: una oportunitat per repensar la mobilitat al Pirineu
La idea de crear un tramvia transfronterer que connecti Andorra la Vella amb la Seu d’Urgell ha anat apareixent de manera intermitent en debats tècnics i polítics sobre la mobilitat pirinenca. Tot i que encara no existeix cap projecte formal, el concepte desperta interès perquè respon a una necessitat creixent: millorar la connexió sostenible entre dos territoris que funcionen com una única àrea urbana i econòmica, però que depenen gairebé exclusivament del vehicle privat.
La proposta no és fer un tren d’alta velocitat, sinó un tren-tram: un vehicle híbrid que funciona com un tramvia dins dels nuclis urbans (velocitat reduïda, integrat al carrer) i com un tren a camp obert (més veloç).
🛣️ Un corredor amb molta mobilitat, però sense transport massiu
Cada dia, milers de persones es desplacen entre Andorra i la Seu d’Urgell per motius laborals, comercials, educatius o sanitaris. La carretera N-145 i la CG-1 absorbeixen tot aquest trànsit, sovint amb congestions, especialment a l’entrada d’Andorra.
Un tramvia podria:
- Reduir el trànsit rodat i les emissions en un entorn ambientalment fràgil.
- Agilitzar la mobilitat laboral entre les dues bandes de la frontera.
- Millorar l’accessibilitat a serveis com l’Hospital de la Seu o els centres administratius andorrans.
- Enfortir la cooperació transfronterera en un corredor que ja és funcionalment unit.
📍 El traçat i la connectivitat
L’objectiu principal seria connectar Andorra la Vella i Escaldes-Engordany amb l’Estació de la Seu d’Urgell, passant per Sant Julià de Lòria.
- Distància: Aproximadament 20-25 quilòmetres.
- Connexió futura: La clau mestra seria l’enllaç amb la futura línia de la Pobla de Segur o, més previsiblement, amb la xarxa de Rodalies de la Generalitat cap a Puigcerdà o Manresa.
📃 Estat actual del projecte
Actualment, hi ha estudis de viabilitat sobre la taula. El Govern d’Andorra ha mostrat un interès creixent en el transport segregat (ferrocarril o transport per cable) per descongestionar el seu eix central. Paral·lelament, la Generalitat de Catalunya inclou el Tren de l’Alt Pirineu en els seus plans d’infraestructures a llarg termini. Les dues administracions ja han fet la primera reunió per estudiar el projecte Tramvalira.
Dada clau: S’estima que un tren-tram podria treure de la carretera més de 5.000 cotxes diaris, transformant per complet la fisonomia de la frontera de la Farga de Moles.
En definitiva, el projecte del tren-tram entre la Seu i Andorra no és només una qüestió de raïls i catenàries, sinó una aposta decidida per la sobirania energètica i la cohesió territorial del Pirineu. En un món que camina cap a la descarbonització, connectar aquests dos pols econòmics mitjançant un transport net permetria oxigenar les valls, reduir el tedi de les fronteres i, per sobre de tot, demostrar que la muntanya pot estar a l’avantguarda de la mobilitat moderna sense perdre la seva essència. El futur de la mobilitat pirinenca, si vol ser sostenible, haurà de circular, tard o d’hora, sobre ferro.
