​🏙️​ Barcelona canvia el nom de la plaça Virrei Amat, ​👑 Adeu al colonialisme, ​✍️​ Benvinguda la poesia popular.

Foto: Ajuntament de Barcelona

🏙️ De l’Imperi a la Poesia: El canvi de Virrei Amat a Salvat-Papasseit

Barcelona és una ciutat en constant transformació, no només urbanística sinó també simbòlica. Un dels canvis més significatius dels darrers anys a Nou Barris ha estat la proposta i el procés per rebatejar la coneguda Plaça de Virrei Amat amb el nom del poeta Joan Salvat-Papasseit. És un gest carregat de simbolisme, que reivindica la memòria democràtica i restitueix un homenatge que el franquisme havia esborrat l’any 1941–42.

Quan la plaça va ser urbanitzada el 1933, va rebre el nom del poeta Joan Salvat‑Papasseit, que havia viscut a prop, a la Font d’en Fargues. Durant la dictadura el règim franquista va substituir-lo pel de Virrei Amat, una figura colonial vinculada al segle XVIII.

👑 Qui era el Virrei Amat?

En primer lloc, cal posar en context la figura que ha donat nom a la plaça durant dècades. Manuel d’Amat i de Junyent (1704-1782) va ser un aristòcrata català i militar al servei de la monarquia borbònica. Administrador colonial que va servir a la corona espanyola com a Virrei del Perú.

  • Llegat: Se’l recorda per la seva gestió a Lima i per la construcció del cèlebre Palau de la Virreina a la Rambla de Barcelona, avui seu de l’Institut de Cultura de Barcelona.
  • Controvèrsia: Malgrat la seva influència arquitectònica, la seva figura representa l’ordre colonial i l’aristocràcia borbònica, uns valors que moltes entitats veïnals consideren que no encaixen amb la identitat popular i democràtica del districte de Nou Barris.

✍️ Joan Salvat-Papasseit: L’ànima del poble

Per contra, la tria de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) respon a una voluntat de reivindicar la cultura catalana des de la base. Salvat-Papasseit no va ser només un poeta; va ser la veu de l’avantguarda i de la classe obrera.

  • Estil: Conegut com el “poeta del poble”, va barrejar l’optimisme vital amb la lluita social i l’experimentació formal (com els seus famosos cal·ligrames).
  • Compromís polític: Vinculat al catalanisme cultural i a moviments obrers, va defensar una societat més justa i lliure.
  • Vinculació: Tot i que va morir jove a causa de la tuberculosi, el seu llegat continua viu com un símbol de llibertat, amor i revolució.

La recuperació del seu nom no només restitueix una memòria esborrada, sinó que reconnecta el barri amb una figura cultural que hi tenia un vincle real.

🔄 Per què aquest canvi ara?

En cconseqüència, amb les polítiques de memòria històrica de l’Ajuntament, s’ha buscat feminitzar el nomenclàtor o bé substituir noms vinculats al passat colonial per figures que hagin contribuït a la cultura i la llibertat.

A més a més, la pressió de les entitats veïnals de Nou Barris ha estat clau. Els veïns han argumentat que una plaça tan cèntrica i viva mereix el nom d’algú que hagi lluitat pels ideals de justícia social, tal com va fer Salvat-Papasseit durant la seva curta però intensa vida.

🌱 Conclusió: Un mapa més proper

Finalment, el canvi de nom no és només una substitució de plaques a les parets, sinó una declaració d’intencions sobre quins valors vol projectar la Barcelona del segle XXI. Passar d’un virrei a un poeta és, en essència, passar de la jerarquia a la paraula compartida.

Tags: Barcelona, Nomenclàtor

Notícies semblants: