🌹 L’origen d’una passió: 📚 Per què regalem llibres i roses?
La Diada de Sant Jordi és, sense cap mena de dubte, el dia més bonic de l’any a Catalunya. Però, tot i que ens sembli una tradició ancestral que ha existit sempre, la unió de la rosa i el llibre té orígens diferents que es van acabar fusionant amb el pas del temps.
🐉 L’aroma d’una llegenda medieval
En primer lloc, hem de parlar de la rosa. La tradició de regalar aquesta flor es remunta a l’edat mitjana. Segons la llegenda, de la sang del drac mort pel cavaller en va néixer un roser de roses vermelles. A més a més, se sap que des del segle XV se celebrava a Barcelona la “Fira dels Enamorats” al voltant del Palau de la Generalitat, on els joves regalaven roses a les seves promeses. Per tant, la rosa ha estat vinculada a l’amor i al cavaller des de fa segles.
📖 L’arribada del paper i la lletra
D’altra banda, la introducció del llibre és molt més recent. No va ser fins a l’any 1926 quan Vicent Clavel i Andrés, un editor valencià establert a Barcelona, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre celebrar un dia per promoure la lectura. Inicialment, es va triar el 7 d’octubre (suposada data del naixement de Cervantes), però poc després, l’any 1930, la data es va canviar definitivament al 23 d’abril.
🌍 Una coincidència literària universal
Així mateix, el canvi de data va ser tot un encert estratègic, ja que el 23 d’abril coincideix amb la mort de dos gegants de la literatura universal: William Shakespeare i Miguel de Cervantes. En conseqüència, la festivitat va guanyar una dimensió cultural molt més profunda, convertint-se en una jornada de reivindicació de la llengua i la cultura catalanes.
❤️💛 La fusió perfecta de la Diada
Finalment, amb el pas de les dècades, ambdues tradicions es van anar barrejant fins a esdevenir inseparables. Actualment, el gest de regalar una rosa i un llibre ha traspassat fronteres i, l’any 1995, la UNESCO va declarar el 23 d’abril com el Dia Mundial del Llibre.
En conclusió, Sant Jordi ha passat de ser una festa religiosa a una celebració cívica i cultural que defineix la identitat de Catalunya. Per aquest motiu, demà les flors i les paraules tornaran a omplir els nostres carrers de màgia.
