🛠️ Orígens industrials: un pont nascut per al petroli
El Pont del Petroli s’ha convertit, amb el pas dels anys, en el gran símbol d’identitat de Badalona. El que va néixer com una estructura purament industrial és avui un mirador privilegiat sobre el Mediterrani i un lloc de trobada indispensable per als badalonins.
La seva funció original no tenia res de romàntica: era una instal·lació de descàrrega. Atès que els grans vaixells petroliers no podien acostar-se a la costa per la poca profunditat, es va construir aquesta passarel·la de 250 metres que s’endinsava en el mar. D’aquesta manera, el petroli i altres derivats es podien bombar directament des dels vaixells fins als dipòsits de terra ferma a través d’unes canonades que recorrien l’estructura.
El primer Pont del Petroli es va construir l’any 1879 per la companyia Suari i Canals, amb l’objectiu de descarregar petroli llampant (querosè) dels vaixells que arribaven a Badalona. Tot i això, el pont que coneixem avui és el segon pantalà, aixecat el 1965 per CAMPSA per descarregar productes petrolífers destinats a diverses centrals tèrmiques de la província de Barcelona.
🏗️ De la demolició al rescat popular
Posteriorment, l’any 1990, el pont va deixar de ser útil per a la indústria i es va tancar. Quan el pantalà va quedar en desús progressivament es va convertir en un punt de submarinisme molt popular gràcies a l’ecosistema que creixia als pilons. Inicialment, el destí de l’estructura era el seu desmantellament total.
No obstant això, gràcies a la lluita de figures com el pastisser Josep Valls i la pressió popular de la ciutadania, es va aconseguir salvar. Els badalonins s’havien enamorat d’aquella silueta de formigó i no volien perdre el seu balcó al mar. Finalment, l’any 2009, després d’una remodelació profunda, es va inaugurar com a passeig públic.
🌊 Els embats de la natura: La Glòria i altres temporals.
Tanmateix, la seva ubicació enmig del mar també l’ha fet vulnerable. Malauradament, la història recent del pont està marcada per la seva fragilitat davant la força de la natura. Tot i la seva aparença robusta, el Pont del Petroli ha patit greus danys en diverses ocasions:
- Temporal del 2017: onades de fins a 8 metres van destrossar part del paviment i les bigues de suport.
- Borrasca Glòria (2020): Aquest va ser el cop més dur. Les onades gegantines de més de metres, van destruir el tram final del pont (la plataforma d’atracada), deixant l’estructura escapçada.
🧪 Ciència al mar: un laboratori a cel obert
A més del seu ús lúdic, el Pont del Petroli acull una estació meteorològica i oceanogràfica gestionada per la UPC, que recull dades sobre vent, pressió, temperatura, salinitat i altres paràmetres marins. Això el converteix en un punt científic privilegiat a tocar de la ciutat.
🐒 Tradicions i llegendes: L’Anís del Mono.
D’altra banda, el pont no s’entén sense el seu entorn immediat. Just al peu de l’estructura es troba la històrica fàbrica de l’Anís del Mono.
- L’estàtua del mico: A l’entrada del pont hi ha una estàtua de bronze d’un mico (amb la cara que recorda a Charles Darwin). S’ha convertit en una tradició gairebé obligatòria fer-se una foto amb ell abans o després de caminar pel pont.
- Llegendes urbanes: Molts badalonins recorden com, abans de la seva obertura oficial, els joves més atrevits s’hi colaven per saltar al mar des de dalt, una pràctica perillosa que avui dia està totalment prohibida, però que forma part de la memòria col·lectiva de la ciutat.
- Es diu que qui veu sortir el sol des del final del pont té un “bon any assegurat”, una creença popular entre fotògrafs i badalonins.
- També és habitual la tradició de passejar-hi per Cap d’Any per “començar l’any mirant lluny”, una metàfora que molts veïns han adoptat.
En definitiva, el Pont del Petroli és la prova de com una ciutat pot transformar el seu passat gris i industrial en un futur blau i obert a tothom.
