La Casa Batlló és un dels grans tresors de l’arquitectura mundial i una parada obligatòria al cor de Barcelona. Situada al prestigiós Passeig de Gràcia, aquesta obra mestre d’Antoni Gaudí fascina milions de persones gràcies a la seva façana ondulada que evoca els colors de la natura i del mar. Tot i que avui dia es considera un dels edificis més visitats i admirats de tot el continent europeu, la seva història amaga una evolució fascinant que va transformar un bloc de pisos convencional en un monument Patrimoni de la Humanitat.
L’origen d’un edifici convencional
Així doncs, per entendre la gènesi d’aquest monument ens hem de remuntar a l’any 1877. En aquell moment, l’arquitecte Emilio Sala Cortés, que curiosament havia estat professor de Gaudí, va construir un edifici d’estil clàssic i bastant sobri que no destacava gaire en l’urbanisme de l’època.
Posteriorment, la fisonomia de la zona va començar a canviar de manera radical, especialment després del Pla Cerdà de 1860, que va impulsar l’Eixample com a nou centre urbà. L’any 1903, l’industrial tèxtil Josep Batlló i Casanovas va comprar l’immoble amb la intenció inicial de reurbanitzar el solar. Atès que el Passeig de Gràcia s’estava convertint en l’epicentre de la burgesia catalana, Batlló volia una residència que destaqués per sobre de la resta i que reflectís el seu estatus econòmic i social.
L’arribada de Gaudí i la gran metamorfosi
Amb aquesta premissa al cap, el propietari va contractar Antoni Gaudí l’any 1904. Tot i que la idea inicial de Batlló era enderrocar l’estructura existent per fer-ne una de nova, l’arquitecte modernista va convèncer el magnat per fer una reforma integral. Gràcies a la genialitat de Gaudí, l’antic edifici gris es va sotmetre a una metamorfosi total que va durar fins al 1906 i va convertir l’edifici en una obra mestra del modernisme.
D’aquesta manera, Gaudí va donar llibertat absoluta a la seva imaginació i va eliminar per complet les línies rectes. Per aconseguir-ho, va remodelar la façana utilitzant una combinació sorprenent de vidre i ceràmica que canvia de color segons la llum del dia. A més a més, va ampliar el pati interior per inundar de llum natural tots els pisos i va dissenyar un terrat on les xemeneies semblen guerrers que custodien l’edifici.
El simbolisme i la llegenda de Sant Jordi
Per altra banda, un dels aspectes que més encurioseix els visitants és el profund simbolisme que amaga l’obra. De fet, la teoria popular més estesa afirma que la Casa Batlló és una representació visual de la llegenda de Sant Jordi, patró de Catalunya.
Per aquest motiu, el terrat està coronat per una teulada de ceràmica en forma de llom de drac on les teules de colors simulen les escates de la bèstia. Així mateix, la torre que culmina amb una creu de quatre braços representaria l’espasa de Sant Jordi clavada al monstre. Finalment, els balcons amb forma d’antifaç o calavera i les columnes de pedra de la planta baixa, que recorden a ossos, simbolitzen tradicionalment les víctimes del drac.
La Manzana de la Discòrdia: competició d’arquitectes
A més, la Casa Batlló forma part de la famosa Manzana de la Discòrdia, un tram del Passeig de Gràcia on diverses famílies burgeses competien per tenir l’edifici més espectacular. En aquest mateix bloc hi trobem la Casa Amatller (Puig i Cadafalch) i la Casa Lleó Morera (Domènech i Montaner). Els edificis restants que completen aquest històric tram d’edificis modernistes són la Casa Mulleras, la Casa Bonet i la Casa Rocamora. Per tant, la reforma de Gaudí no només era un projecte arquitectònic, sinó també un gest de prestigi social.
De residència privada a icona universal
En acabat el projecte, la família Batlló va viure a la planta noble de l’edifici fins a la dècada de 1950. Després de passar per mans de diverses empreses i particulars, la família Bernat, fundadora de la famosa companyia Chupa Chups, va adquirir el monument l’any 1993 i va assumir el repte de restaurar-lo i obrir-lo al públic.
Actualment, la Casa Batlló és un referent cultural que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (2005). Consegüentment, gràcies a una gestió innovadora que combina les visites històriques amb exposicions immersives i tecnologia de realitat augmentada, aquest llegat de Gaudí s’ha consolidat com un dels espais arquitectònics més estimats i un dels destins turístics de referència a tot Europa.
