🫒 Un invent català que ha fet història: el setrill antigoteig de Rafael Marquina
Hi ha objectes que formen part de la nostra vida quotidiana fins al punt que ja ni ens hi fixem. Un d’ells és el setrill antigoteig de Marquina, aquell recipient de vidre de forma cònica que durant dècades ha estat present a les taules de Catalunya, de la resta de l’Estat i de molts altres països.
Tanmateix, darrere d’aquest objecte tan senzill hi ha Rafael Marquina i Audouard, un arquitecte i dissenyador vinculat estretament a Catalunya que va convertir un problema domèstic —les molestes gotes d’oli que acabaven tacant les estovalles— en una autèntica icona del disseny industrial. I, precisament, la seva història és molt més curiosa del que podria semblar.
👨🎨 Qui era Rafael Marquina?
Rafael Marquina va néixer a Madrid l’any 1921, però es va formar i va desenvolupar bona part de la seva trajectòria professional a Catalunya. Va començar treballant en el disseny de mobles, llums i accessoris domèstics a principis dels anys cinquanta i va acabar convertint-se en una figura destacada del disseny industrial català.
A més, va estar estretament relacionat amb l’ADI-FAD, una institució fonamental per al desenvolupament del disseny industrial a Catalunya. Juntament amb figures com Miquel Milà i André Ricard, va contribuir a consolidar el disseny industrial com una disciplina amb entitat pròpia. Per tant, tot i haver nascut a Madrid, parlar de Marquina és parlar també de la història del disseny català contemporani.
💧 Tot va començar amb una gota d’oli
La història del setrill té una curiosa explicació familiar. Segons el mateix Marquina, el problema li venia de lluny. De petit havia patit més d’una reprimenda de la seva mare quan les gotes d’oli que queien del setrill acabaven embrutant les estovalles. Amb els anys, aquella molèstia quotidiana es convertiria en una pregunta de disseny: Com es podia aconseguir que el setrill deixés de degotar? I Marquina va trobar una resposta tan senzilla com revolucionària.
💡 La gran idea: que el mateix setrill recollís la gota
El disseny, creat l’any 1961, combina un recipient transparent de forma cònica amb un broc corbat que permet controlar la sortida de l’oli. Quan queda una última gota al broc, aquesta no acaba relliscant per l’exterior del recipient ni cau sobre la taula. El mateix disseny fa que la gota sigui recollida i retornada cap a l’interior.
Així, un problema habitual desapareixia sense necessitat d’afegir cap mecanisme complicat. La filosofia de Marquina era precisament aquesta: el bon disseny havia de resoldre problemes quotidians de la manera més senzilla possible. I és aquí on apareix una de les grans virtuts de l’invent: no sembla complicat.
🧪 Un disseny que recorda un matràs de laboratori
Durant anys s’ha explicat que Marquina es va inspirar directament en els recipients de laboratori, especialment en el conegut matràs d’Erlenmeyer. Ara bé, aquesta història té un matís interessant.
El mateix Marquina va explicar que no era aquesta la seva font d’inspiració. Segons el dissenyador, la idea li va arribar a partir d’una ampolla del dissenyador finlandès Tapio Wirkkala, i no pas d’un matràs de laboratori. De fet, va explicar que va conèixer l’Erlenmeyer arran de les informacions que atribuïen a aquest objecte la inspiració del seu setrill.
Això converteix el setrill en un exemple perfecte de com, en el món del disseny, una forma pot recordar una cosa sense que aquesta sigui necessàriament l’origen de la idea.
🏆 Un premi que va convertir el setrill en una icona
El mateix 1961, el setrill va obtenir el Delta d’Or de l’ADI-FAD, un dels grans reconeixements del disseny industrial català. A més, va tenir una importància simbòlica especial perquè ajudava a demostrar que el disseny industrial podia produir objectes quotidians amb una gran qualitat funcional i estètica. I, a partir d’aquí, va començar una història d’èxit internacional. El setrill va entrar a les cases, bars i restaurants i es va convertir en un objecte habitual de la vida quotidiana.
🌍 Un dels objectes de disseny més copiats
Tanmateix, l’èxit va portar un problema inesperat: les còpies. El disseny de Marquina va ser reproduït en infinitat de formes, mides i materials. La seva popularitat internacional va fer que apareguessin desenes —i fins i tot centenars— de versions inspirades en l’original.
Aquí hi ha una qüestió important: les fonts sobre la protecció legal del disseny no són del tot coincidents. Documents del Centre de Patents de la Universitat de Barcelona assenyalen que el disseny original no va quedar protegit inicialment ni mitjançant patent o model d’utilitat ni mitjançant model industrial, mentre que altres fonts parlen de la caducitat posterior de la patent.
En qualsevol cas, el resultat va ser el mateix: Marquina va haver de veure com el seu disseny era reproduït arreu. I ho va afrontar d’una manera molt peculiar.
✨ Però Marquina no va viure només del setrill
Tot i que el setrill va acabar convertint-se en la seva creació més famosa, Rafael Marquina va treballar en molts altres àmbits. De fet, la seva carrera és molt més extensa i inclou mobles, il·luminació, electrodomèstics, envasos, accessoris domèstics, joieria i interiorisme.
Entre els seus projectes hi trobem una línia d’electrodomèstics per a Fagor, treballs per a empreses com Parera, envasos i recipients i diversos projectes relacionats amb la indústria. També va treballar en projectes d’interiorisme i arquitectura molt coneguts a Barcelona, entre els quals hi ha la remodelació de la Joieria Roca i el disseny de l’interior del Banc de Bilbao de la Via Laietana.
🏅 El reconeixement final a una trajectòria excepcional
Rafael Marquina va continuar vinculat al món del disseny durant tota la seva vida. També va exercir com a professor a Elisava (Escola Universitaria de Diseny i Engineria de Barcelona) i va participar en diferents iniciatives relacionades amb el disseny industrial.
L’any 2012 va rebre la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que concedeix la Generalitat de Catalunya. Un any després, el juny de 2013, va morir a Barcelona als 92 anys. Però el seu invent més conegut va continuar —i continua— present a les taules.
🔎 Un detall que dona molt de joc
El més sorprenent és que molta gent ha utilitzat el setrill de Marquina durant dècades sense saber ni qui l’havia dissenyat. I aquest és, paradoxalment, un dels grans triomfs del bon disseny: convertir-se en un objecte tan natural i quotidià que ja no ens preguntem qui el va crear.
Però darrere d’aquell petit recipient de vidre hi havia Rafael Marquina i Audouard, un dels pioners del disseny industrial desenvolupat a Catalunya.
