🕊️ La Marina Vilalta Fajula, la pastora més gran de Catalunya, ens deixa als 99 anys
La mort de Marina Vilalta Fajula, la pastora en actiu més longeva de Catalunya, ha deixat el país sense una de les seves figures més emblemàtiques del món rural. Va morir ahir, als 99 anys, a la seva estimada localitat de Bruguera (Ripollès). Amb el seu traspàs, marxa un autèntic símbol de resistència, tradició i amor per la terra, després d’una vida sencera dedicada al ramat, a la muntanya i a la saviesa popular.
👧 Una nena que va aprendre l’ofici del seu pare
Nascuda a Ogassa, al Ripollès, l’any 1927, i resident a Bruguera, al terme de Ribes de Freser, Marina Vilalta va convertir el seu ofici en una autèntica manera d’entendre la vida. De fet, fins fa pocs dies encara continuava sortint a pasturar amb el seu ramat.
La història de Marina Vilalta amb les ovelles va començar quan era només una nena. Amb cinc anys ja acompanyava el seu pare a pasturar pels voltants del Taga. En aquella època, en una família humil del Ripollès, anar a l’escola no sempre era una possibilitat. La necessitat de treballar i ajudar la família passava per davant de tot.
Així, mentre altres infants jugaven, Marina aprenia a conèixer les muntanyes, els animals i els secrets de l’ofici de pastor. I, sobretot, aprenia una manera de viure que acabaria acompanyant-la durant gairebé un segle.
Malgrat que no va tenir l’oportunitat d’aprendre a llegir ni a escriure, va desenvolupar una saviesa extraordinària basada en l’observació de la natura i la memòria oral. Conservava cançons, refranys i relats transmesos oralment durant generacions al Ripollés. Va participar en enregistraments del festival Càntut, preservant peces com Si vols ovelles has d’anar amb elles o A la voreta de mar.
🐑 Una vida sencera entre ovelles, cabres i cançons
Posteriorment, en casar-se, es va establir a Cal Sibí de Bruguera, on va continuar cuidant el seu ramat d ‘ovelles amb una dedicació incansable i un respecte profund pel benestar animal i l’entorn. Considerava les ovelles “els animals dels pobres”, perquè eren animals que durant generacions havien proporcionat aliment i recursos a les famílies més humils, i defensava que per ser pastor cal “fe amb el ramat i amor”. Aquella relació entre la pastora i el ramat es va mantenir fins a pràcticament el final de la seva vida.
🏅 Reconeixements a la memòria viva del país
Al llarg dels seus últims anys, la seva figura va agafar un fort relleu públic com a llegat del món rural. El reconeixement a la seva trajectòria va arribar també institucionalment.
- Creu de Sant Jordi (2022): El Govern de la Generalitat li va concedir aquesta distinció per la seva trajectòria en el camp i la seva contribució a la cultura popular.
Quina alegria! La nostra estimada Marina, la pastora en actiu més antiga d Catalunya, amb 95 anys acabats d fer, ha estat merescudament guardonada amb la Creu d St Jordi. Un gran exemple d’esforç i amor rural x a tots nosaltres. ENHORABONA i moltes gràcies x aquestes paraules! 😘 pic.twitter.com/HRLSUbTzS4
— Salvador Vergés i… Tejero! (@vadorverges) June 28, 2022
- Premi Arrelats del Ripollès, per la seva contribució al sector primari.
- Llegat musical: Va participar en iniciatives com el festival Càntut, on va enregistrar cançons tradicionals que guardava a la memòria, com Si vols ovelles has d’anar amb elles o A la voreta de mar.
- Protagonista literària: El periodista Abraham Orriols va recollir la seva història al llibre Una vida a les muntanyes (2023). El llibre permet acostar-se a una manera de viure que avui pràcticament ha desaparegut i entendre, a través de la seva experiència, com era la vida de moltes famílies de muntanya durant bona part del segle XX.
- Una plaça amb el seu nom a Bruguera, com a reconeixement del poble que tant estimava.
❤️ Una vida que no s’oblidarà
Marina Vilalta ha marxat als 99 anys, però el seu rastre quedarà a les muntanyes del Ripollès, a Bruguera, en les seves ovelles, en les cançons que va ajudar a conservar i en totes les persones que van conèixer la seva història.
Gairebé un segle de vida. Més de nou dècades de pastora. Una muntanya, un ramat i una manera d’entendre el món. I potser aquesta és la millor manera de recordar-la: com una dona que va fer de la seva vida un homenatge al camp, als animals i a les muntanyes de Catalunya.
🕊️ Descansi en pau, Marina Vilalta.
