🗺️ El Tractat dels Pirineus: el dia que Catalunya va quedar dividida entre dos estats
El 7 de novembre de 1659, fa 367 anys, es va signar un dels acords internacionals més transcendentals de la història de Catalunya. El Tractat dels Pirineus, signat entre les monarquies francesa i hispànica, va comportar la cessió a França del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part de la Cerdanya.
Així, una part del territori català va passar a quedar sota sobirania francesa. Naixia, en la pràctica, la frontera política que encara avui separa la Catalunya del sud de la Catalunya Nord.
⚔️ Una pau després d’anys de guerra
Per entendre què va passar aquell 7 de novembre cal retrocedir unes dècades. Durant el segle XVII, França i la Monarquia Hispànica es disputaven l’hegemonia a Europa. A Catalunya, a més, la situació havia desembocat en la guerra dels Segadors (1640-1659).
La guerra va acabar portant tropes franceses al territori català i, finalment, Barcelona va caure en mans de les forces de Felip IV el 1652. Però la pau definitiva entre França i la Monarquia Hispànica encara trigaria uns anys a arribar.
🤝 L’acord que es va negociar a la frontera
Les negociacions definitives van començar l’agost de 1659 a l’illa dels Faisans, un petit territori situat al riu Bidasoa, a la frontera entre els actuals estats francès i espanyol. Per la part hispànica, el principal negociador va ser Luis de Haro, mentre que el bàndol francès estava representat pel cardenal Mazzarino i altres diplomàtics.
Finalment, el 7 de novembre de 1659, es va signar el tractat. Però darrere d’aquella pau europea hi havia una conseqüència enorme per a Catalunya: la seva divisió territorial.
🏞️ Rosselló i Cerdanya, a França
El tractat establia que França incorporaria el comtat del Rosselló, amb el Conflent, el Vallespir i el Capcir, i també una part del comtat de Cerdanya. La qüestió de la Cerdanya, però, no va quedar completament resolta aquell mateix dia. Aquests territoris formen avui el que popularment es coneix com a Catalunya Nord.
Les negociacions posteriors van determinar que 33 pobles cerdans passarien a sobirania francesa. I aquí apareix una de les grans singularitats de la història catalana: Llívia.
🏘️ Per què Llívia és una illa catalana dins de França?
Llívia va quedar separada de la resta de la Cerdanya francesa perquè el tractat va establir que França rebria pobles, però Llívia tenia la consideració de vila. Per aquest motiu va continuar sota sobirania hispànica i va quedar convertida en un enclavament envoltat de territori francès. La situació es va concretar amb els acords de 1660. És la raó per la qual encara avui, quan mirem un mapa de la Cerdanya, trobem aquesta curiosa peça de territori català situada al nord de la frontera.
😔 Catalunya no va poder decidir sobre el seu propi territori
Un dels aspectes més controvertits del tractat és que les institucions catalanes no van participar en la negociació. El futur d’una part del Principat es va decidir entre les corones francesa i espanyola sense tenir en compte les institucions catalanes ni la voluntat dels habitants dels territoris afectats.
De fet, el mateix territori català ja havia intentat advertir del perill que suposava la divisió de la Cerdanya. El 7 d’agost de 1659, el Consell de la Vila de Puigcerdà havia aprovat una deliberació en què alertava el rei dels inconvenients que tindria separar la Cerdanya del Rosselló.
Malgrat aquestes advertències, les negociacions van continuar. I el resultat va ser que una part del territori català es va convertir en moneda de canvi dins d’un acord diplomàtic entre dues grans monarquies europees.
📜 Un tractat que les institucions catalanes no van ratificar
El Tractat dels Pirineus va establir la nova frontera i va incorporar els territoris cedits a la Corona francesa. Tanmateix, les institucions catalanes no van ratificar el tractat. Les Corts catalanes no en van rebre comunicació oficial fins al 1702, dècades després de la signatura.
A més, les autoritats catalanes van continuar considerant aquells territoris com a part del Principat durant anys. Per això, el tractat continua tenint una forta càrrega simbòlica en la història de Catalunya: no va ser simplement un canvi de frontera, sinó la separació política d’un territori que compartia llengua, història, institucions, cultura i vincles familiars i econòmics.
🇫🇷 La Catalunya Nord sota domini francès
Si bé al principi Lluís XIV va prometre respectar les lleis i costums locals, creant el Consell Sobirà del Rosselló a Perpinyà, gradualment es va anar imposant l’absolutisme francès. Les institucions històriques catalanes van ser suprimides o adaptades al model jacobí de l’Estat francès, que, amb el pas del temps, va anar modificant profundament la situació lingüística i institucional de la Catalunya Nord.
També va significar canvis en les estructures de propietat i poder: La noblesa local va haver de triar entre jurar fidelitat al rei de França o perdre les seves propietats al nord. Moltes famílies es van afrancesar ràpidament per conservar el poder econòmic i social, integrant-se en l’administració reial francesa.
Pel que fa al comerç, tradicionalment, el Rosselló i les comarques veïnes giraven econòmicament cap a Barcelona i la conca de l’Ebre. Amb la nova frontera, el mercat natural es va trencar. L’administració de París va obligar a reorientar el comerç cap al nord de França, la qual cosa va generar inicialment tensions econòmiques i aïllament.
L’any 1700 Lluís XIV va promulgar un edicte pel qual s’ordenava l’ús obligatori del francès en tots els actes oficials, notarials i judicials a tot el territori del Rosselló, sota pena de nul·litat. Això va relegar el català a la categoria de llengua exclusivament oral i familiar.
Tot i això, la identitat catalana no va desaparèixer. Avui, més de tres segles després, encara es manté una forta consciència de la història compartida entre les dues bandes dels Pirineus, en gran part gràcies a La Bressola.
🏔️ Una frontera que encara existeix
El més sorprenent del Tractat dels Pirineus és que una decisió diplomàtica presa fa més de tres segles encara és visible en el mapa actual. La frontera que divideix l’Alta i la Baixa Cerdanya, el Rosselló i la resta del territori català és, en bona part, hereva d’aquell acord de 1659. I, malgrat la frontera política, els vincles entre les dues bandes han continuat existint: famílies, llengua, cultura, tradicions, comerç i una història compartida.
📅 7 de novembre de 1659: una data que va canviar Catalunya
El Tractat dels Pirineus va posar fi a un llarg conflicte entre França i la Monarquia Hispànica, però per a Catalunya va tenir un preu territorial molt elevat. El Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya van passar a França.
Des d’aleshores, els Pirineus no només han estat una frontera natural: també han estat una frontera política que va dividir un territori amb una història comuna. I cada 7 de novembre, la memòria d’aquell tractat torna a posar sobre la taula una de les grans fractures territorials de la història catalana.
