🕰️ L’origen de “Sant Pol, quina hora és?”: Entre el mite, la burla i el rellotge de sol.
Si mai passegeu per Sant Pol de Mar (Maresme) i se us acudeix preguntar de viva veu “Quina hora és?”, és molt probable que algun veí de tota la vida us miri de reüll o somrigui amb una barreja de resignació i orgull local. En primer lloc, cal saber que l’expressió “Sant Pol, quina hora és?” és una de les frases fetes més populars de Catalunya. De fet, va néixer com una burla veïnal, però amb el pas del temps s’ha convertit en un autèntic símbol d’identitat local.
Però exactament, d’on surt aquesta frase, per què se’ls diu i des de quan existeix? A continuació, en descobrim tots els secrets.
📖 La llegenda popular: El rellotge i la capa.
Com passa sovint amb el folklore, la versió més coneguda és una llegenda popular transmesa de generació en generació.
Segons diu la tradició, fa molt de temps, els habitants de Sant Pol de Mar estaven tan orgullosos del rellotge de sol que tenien a la façana de la vila que volien protegir-lo de qualsevol mal. Per aquest motiu, per tal que no es fes malbé amb les inclemències del temps —especialment la pluja o la salinitat del mar—, van decidir buscar-li una cobertura.
Llavors, la solució del poble va ser tant benintencionada com absurda: van tapar el rellotge de sol amb una capa de roba gruixuda.
Com és lògic, en tapar el rellotge, aquest va deixar de rebre la llum de l’astre rei i va quedar completament inútil. A conseqüència d’això, els pescadors dels pobles veïns (especialment els de Calella o Canet de Mar), en passar amb les barques per davant de les costes de Sant Pol i veure el teixit, els cridaven amb sorna: “Sant Pol, quina hora és?”.
⏳ La realitat històrica: Des de quan es diu?
Més enllà de la llegenda de la capa, la qual s’ha de prendre com una rondalla satírica, els historiadors locals han buscat l’origen real de la frase. Per trobar-lo, ens hem de remuntar forçosament al segle XIX.
1. El plet de les hores amb Canet (Anys 1840)
D’una banda, la hipòtesi històrica més sòlida situa el naixement de la frase cap a la dècada de 1840, arran d’una disputa territorial i de serveis amb el poble veí, Canet de Mar.
En aquella fita, Sant Pol depenia eclesiàsticament de Canet en alguns aspectes. Per tant, els santpolencs es queixaven que els campanars de Canet (que regulaven la vida laboral) no se sentien bé o anaven descompassats. Com que Sant Pol demanava el seu propi rellotge públic, els veïns de Canet van començar a fer servir la famosa frase de manera burleta per recordar-los que no tenien hora pròpia.
2. La primera referència escrita (1875)
D’altra banda, l’expressió va quedar fixada sobre el paper l’any 1875. En concret, va ser gràcies a l’escriptor Francesc Pelai Briz, qui la va incloure en el seu llibre Endevinalles populars catalanes. Això ens demostra que, a finals del segle XIX, la frase ja era un tòpic totalment estès i popular a tot Catalunya.
💪 De la burla a l’orgull local
Al principi, durant molts anys, la frase s’utilitzava per fer enfadar els santpolencs, titllant-los indirectament de ser una mica rucs. De fet, es deia que si llançaves la pregunta a la platja de Sant Pol, corries el risc que els pescadors et responguessin a cops de rem.
No obstant això, a mitjan segle XX la truita va girar completament. La gent de Sant Pol, de forma molt intel·ligent, va decidir apropiar-se de la burla i transformar-la en un reclam cultural:
- El Rellotge de Sol actual: Avui dia, a la façana de l’Ajuntament, hi ha un rellotge de sol preciós on es pot llegir la inscripció pintada: “Sant Pol, quina hora és?”.
- La resposta oficial: Amb molt d’humor, quan avui es fa aquesta pregunta, els vilatans solen respondre: “L’hora de l’encesa!” (quan els pescadors encenien els llums de les barques) o simplement, “L’hora que diu el sol”.
En conclusió, l’expressió té prop de dos segles d’història. Va néixer de la rivalitat sana entre pobles, es va convertir en una llegenda divertida i, finalment, ha passat a ser el millor exemple de com un poble pot transformar una mofa en el seu segell d’identitat més estimat.
