🥓 De la cuina al carrer: Per què diem que un lladre és un «xoriço»?
Tots hem fet servir o hem sentit mil vegades la paraula xoriço per referir-nos a un lladre, a un carterista o, molt especialment, a un polític corrupte que s’ha emportat diners públics. Però, si ho pensem fredament, és una associació d’idees molt estranya: què té a veure un deliciós embotit de porc, vermell i assonat amb el delicte de robar?
Tot i que pugui semblar que prové d’una comparació humorística o de la forma en què els lladres “pengen” les coses robades, la realitat és purament lingüística. No té res a veure amb la xarcuteria, sinó amb un viatge al·lucinant a través de les llengües de l’Índia i l’argot dels baixos fons. Descobrim-ho!
🌍 El veritable origen: L’idioma romaní.
En primer lloc, per trobar la clau d’aquest enigma hem de viatjar en el temps i fixar-nos en el caló, la variant de la llengua romaní (el romano kalò) parlada pel poble gitano a la península Ibèrica.
En aquest sentit, en l’idioma romaní original existeix el verb chorel, que significa literalment “robar”. D’aquest verb en deriva el substantiu chori (lladre). Quan aquests termes van conviure amb el castellà i el català durant segles, la fonètica va anar evolucionant i adaptant-se fins a transformar el terme original chori en la paraula que ens és tan familiar: chorizo en castellà, i posteriorment adaptada directament al català popular com a xoriço.
🎭 El ‘germanisme’ i l’argot dels baixos fons
D’altra banda, durant els segles XVIII i XIX, les grans ciutats van viure un creixement de la delinqüència urbana. Els lladres i brivalls de l’època utilitzaven el germanisme (la germania o l’argot marginal) per comunicar-se entre ells sense que la policia els entengués.
En conseqüència, moltes paraules del caló van passar a formar part d’aquest llenguatge del carrer. Els carteristes i petits lladres de l’època van començar a ser anomenats chorizos de manera habitual a ciutats com Madrid o Barcelona. Amb el temps, la paraula va fer el salt de les presons i els carrerons foscos al llenguatge col·loquial de tota la ciutadania.
🐷 La trampa de la ment: El joc de paraules popular.
A més a més, per què va tenir tant d’èxit aquesta paraula i no una altra? La resposta és la ment humana i la nostra afició als jocs de paraules. Com que la paraula de l’argot criminal (chori) sonava gairebé idèntica a l’embotit de porc (chorizo / xoriço), la gent va trobar molt divertit adoptar-la.
Així mateix, l’imaginari popular va començar a fer acudits: es deia que un lladre era un “xoriço” perquè s’emportava les coses “enfilades” o perquè s’havia de “penjar” com els embotits a la cuina. Aquesta confusió voluntària és el que va fer que la paraula quedés gravada a foc en la cultura popular.
