LLETRA STROMBERS TOCANT EL CEL AMB LA MÀ:
Sortint de casa a mig matí,
pantalons blancs i camisa,
amb la faixa sota el braç,
i a la cara un somriure.
Arribo al mig de la plaça,
l’emoció aquella m’abraça,
i m’hi busco el meu color,
tothom s’enfaixa,
s’està montant la pinya,
em poso al meu lloc.
I un dels més petits,
és el més alt del món.
I toca el cel amb la mà.
Finets i pel mig,
tornaràn a baixar.
I toca el cel amb la mà.
amb pit i collons,
el farem decarregar.
Sóm amics de la terra,
de les gralles i les festes populars
ningú ens n’arrancarà si fem pinya
fem folres, manilles,
abraçats ens trobaràs.
El pom puja de pressa,
va bé, està ben quadrat,
es col·loquen dosos,
la canalla arriba adalt.
L’acotxador s’ajup,
tres passes de l’enxeneta, s’encavalca
“Tenim aleta”
I ara bé el millor, on es nota l’assaig
on la colla es fa gran,
això es replega enmig de suor,
castell descarregat!
I un dels més petits,
és el més alt del món.
I toca el cel amb la mà
Finets i pel mig,
tornaràn a baixar.
I toca el cel amb la mà
Amb pit i collons,
ja l’hem descarregat.
Sóm amics de la terra,
de les gralles i les festes populars
ningú ens n’arrancarà si fem pinya
fem folres, manilles,
abraçats ens trobaràs.
“Els castells són força,
equilibri, valor i seny.
Els castells són rauxa,
quan els descarreguem
Els castells són força,
equilibri, valor i seny.”
PATRIMONI DE LA HUMANITAT
VIDEOCLIP STROMBERS TOCANT EL CEL AMB LA MÀ:
