LLETRA XEIC! SOMRIURES:
Tinc les soles gastades de tant caminar
per pobles deserts que han quedat oblidats.
Només nens hi juguen quan el sol se’n va.
He recollit somriures que estaven perduts.
En guardo de grans i també de menuts.
Sempre que en demanis en tindré a punt.
Agafa’n un,
que s’obri una escletxa de llum,
que cremin de cop totes les tristors,
i t’omplis de vida i colors.
Muntanyes pelades pel fred de l’hivern,
rialles que floten entre mig del gel,
la nit, la foscor, ja ens inunda la por.
És moment de somriure a la gent que estimem,
a la que està lluny i que no coneixem.
Que aflori un nou brot d’il•lusió
i bategui el canvi de guió.
VIDEOCLIP XEIC! SOMRIURES:
