LLETRA JOAN REIG LA CULPA:
He tornat a la casa del barri de dalt
on vaig néixer i créixer fa anys.
Els armaris són plens de records que fan mal
grinyolen frontisses i panys.
A la sala el rellotge rendit s’ha aturat
la pols guarda els meus somnis d’abans.
El tapet de ganxet sobre el moble corcat
estampes de verges i sants.
Aquest cop no m’hi espera ningú
ni planys ni sermons ni petons a la galta.
Dins la pell t’hi duc a tu
és tot el que ara em fa falta.
He cercat pels calaixos l’esguard d’un infant
i l’he vist just davant el mirall.
És un rostre cansat que ja s’ha fet gran
t’espera a la porta del ball.
Veig uns ulls que em retreuen des d’un vell retrat
el dolor que incaut vaig causar.
En triar un camí costerut i arriscat
l’amor es morir o matar.
Aquest cop no m’hi espera ningú
ni planys ni sermons ni petons a la galta.
Dins la pell t’hi duc a tu
és tot el que ara em fa falta.
Com enyoro sentir-m’ho dir tot i plorar.
Adormir-me a la culpa abraçat,
aixecar-me amb els ulls ja secs l’endemà,
com si res no hagués mai passat,
com si res no hagués mai passat.
VIDEOCLIP JOAN REIG LA CULPA:
