🎶 «Per tu ploro»: la història de la sardana que va emocionar Catalunya
Hi ha melodies que, amb només unes notes, són capaces de transportar-nos a un lloc, a una època o fins i tot a un record. I, en el cas de la música catalana, «Per tu ploro» és una d’aquestes peces que han aconseguit travessar generacions.
Aquesta sardana, vinculada inseparablement a Pep Ventura, es va convertir amb el pas del temps en una de les composicions més conegudes i estimades del repertori sardanístic. Però, darrere d’aquesta música aparentment senzilla, hi ha una història de sentiments, tradició i transformació musical.
🎼 Primer de tot, qui era Pep Ventura?
Per entendre la història de «Per tu ploro», cal parlar de l’autor, Pep Ventura, una de les figures fonamentals de la història de la sardana. Josep Maria Ventura i Casas, fill de pares empordanesos, va néixer a Alcalá la Real, però va desenvolupar bona part de la seva vida i activitat musical a Figueres i altres pobles de l’Empordà. Precisament allà es convertiria en un dels grans responsables de la transformació de la sardana durant el segle XIX.
A més, Ventura era un músic extraordinàriament inquiet. No es va limitar a interpretar les sardanes tradicionals, sinó que va ampliar-ne l’estructura i va donar més protagonisme a la cobla. Així, progressivament, la sardana va anar adquirint una dimensió musical molt més rica i elaborada.
❤️ I com va néixer «Per tu ploro»?
Segons la tradició, la composició de «Per tu ploro» està relacionada amb un sentiment amorós. El mateix títol ja ho diu pràcticament tot: Per tu ploro. És una declaració de tristesa i d’enyorança convertida en música.
La peça s’ha relacionat tradicionalment amb una història sentimental viscuda per Pep Ventura, tot i que alguns dels detalls que s’han transmès al voltant de la seva inspiració formen part més de la tradició que no pas d’una documentació històrica incontestable. Precisament per això, la història de «Per tu ploro» ha anat adquirint amb els anys una certa aura de llegenda.
🎻 Una sardana que va marcar una època
I, tanmateix, el més important és que «Per tu ploro» va representar molt més que una composició sentimental. En aquell moment, la sardana estava experimentant una profunda transformació. Pep Ventura va contribuir decisivament a convertir-la en una peça musical més extensa, complexa i adequada per a les cobles modernes.
A més, va introduir nous instruments i va ampliar el paper de la cobla, ajudant a establir les bases del so que avui associem a la sardana. D’aquesta manera, peces com «Per tu ploro» van ajudar a consolidar una nova manera d’entendre aquesta música.
📅 Un setembre que va quedar en la història de la sardana
«Per tu ploro» va ser presentada a l’envelat de la plaça de Catalunya de Barcelona, amb motiu d’un concert de la Cobla de Pep Ventura durant les Festes de la Mercè de 1872. Per tant, avui, molts anys després, aquella data permet recordar una composició que acabaria convertint-se en una de les grans peces del patrimoni musical català. Encara que avui la sardana formi part de la nostra cultura popular, al segle XIX aquesta música vivia una autèntica transformació.
🎺 El so inconfusible de la cobla
Un altre dels elements que fan especial aquesta peça és, evidentment, la sonoritat de la cobla. El tible, la tenora, el flabiol, el tamborí, el fiscorn, el trompeta, el trombó i el contrabaix creen una combinació sonora molt característica.
I, especialment, la tenora —un dels instruments més emblemàtics de la cobla— contribueix a donar a les sardanes aquell so tan fàcilment identificable. En aquest context, la música de Pep Ventura va ser fonamental per consolidar la cobla com l’agrupació musical pròpia de la sardana.
💬 Lletra de ‘Per tu Ploro’ de Joan Maragall
Anem a la muntanya que ara ve el bon temps;
ve la primavera, ve la primavera,
la-larala-la-la-la-la-la.
Hores d’alegria, hores de tristor.
Ai del qui se’n va i no tornarà!
També mes ai ! del qui perd l’amor!
La-la-la-la.
També mes ai ! del qui perd l’amor!
Adeu, rosa d’abril!
Adeu, rosa encarnada!
Demà, lluny del teu roser,
d’enyorament em moriré.
Quan et diran la meva fi,
plora per mi, que per tu ploro;
plora per mi, més dolçament,
que amargament no és el teu plor.
Eixuga el plor, no ploris gaire,
que el marciria el pas de l’aire.
No ploris gens, no ploris, no.
Per tu i per mi, jo, que ja en sé,
bé puc plorar millor.
La-larala-la.
🎵 Una melodia que continua viva
Més de 150 anys després del seu naixement, «Per tu ploro» continua formant part de l’imaginari sardanista català. I, d’aquesta manera, aquella música que un dia va posar so a un sentiment personal de Pep Ventura ha acabat convertint-se en patrimoni emocional de moltes generacions.
Perquè algunes cançons passen de moda, però n’hi ha d’altres que, com «Per tu ploro», continuen ballant-se, escoltant-se i estimant-se amb el pas dels anys.
