Per què la crema catalana es diu crema?

Per què la crema catalana es diu crema?

Si a Catalunya tenim unes postres universalment conegudes, és la crema catalana que no pot faltar a taula el dia de Sant Josep. La crema catalana té arrels medievals i està documentada en receptaris catalans antics. El Llibre de Sent Soví, un manuscrit del segle XIV, ja inclou una recepta semblant anomenada “crema de Sant Josep”, feta amb llet, ous i sucre, encara que sense la capa caramel·litzada. Aquesta associació amb Sant Josep (19 de març) explica per què tradicionalment es menja per aquesta festivitat, sovint preparada per acompanyar els bunyols. Més tard, el Llibre del Coch (1520) de Robert de Nola, cuiner al servei de Ferran II d’Aragó, també recull una versió similar, consolidant la seva presència a la cuina catalana. És considerada com una de les postres més antigues d’Europa.

A diferència d’altres postres similars, com els flams o les natilles, la crema catalana no es cou al forn ni al bany maria, sinó directament al foc en una cassola, cosa que li dóna una lleugeresa especial i una preparació més casolana. Aquest mètode senzill, heretat de la cuina medieval, va fer que fos coneguda simplement com “la crema”, sense necessitat d’afegir-hi més descriptors.

Però envers el seu nom hi ha una llegenda que diu que quan un bisbe va visitar un convent de monges, elles li van voler oferir un flam, però no els hi va sortir bé, els va quedar massa líquid, així que li van posar una mica de sucre pel damunt i el van cremar. El bisbe en tastar-la la va trobar tan calenta que va exclamar “Crema”. I d’aquí diuen que ve el nom de crema catalana.

L’addició de “catalana” al nom va arribar més tard, probablement a partir del segle XVIII o XIX, quan els llibres de cuina i els viatgers van començar a identificar aquest postre com una especialitat pròpia de Catalunya. El qualificatiu serveix per distingir-la d’altres cremes europees, especialment de la crème brûlée francesa, que es cou al forn i usa nata en lloc de llet. A Catalunya, però, entre la gent del carrer i a les cases, sovint se’n diu només “crema”, i l’adjectiu “catalana” s’afegeix en contextos més formals o per remarcar-ne l’origen.
La tècnica de caramel·litzar el sucre amb un ferro roent, que avui és la marca distintiva del plat, sembla haver-se popularitzat al segle XVII o XVIII. Aquest detall, juntament amb l’ús de canyella i pell de llimona —aromes molt mediterranis—, va donar a la crema una identitat única que la va vincular inseparablement a Catalunya.

I si voleu la recepta, aquí la teniu: Recepta de Cuina, Com es fa – Crema Catalana

Tags: catalana, crema

Notícies semblants: