LLETRA DE CORVUS – ELS PETS
Tenia molta son i els ulls oberts com a pomes,
des d’aquella nit només dormia a estones.
Una figura en la foscor, estava mort de por.
«Abriga’t minyó, que a la nit fa frescor.»
Com un àngel caigut que regnava en les tenebres,
cap al tard sortí de dins d’un cel de pedres
lluint les ales del pecat damunt la negra vall,
restant amagat, silent en el brancall.
Amb quin dret ens vas prendre aquell estiu
d’olor de préssecs i bicicletes prop del riu,
ball a la pista, tardes al tros i avellaners,
érem nens empaitant la vida pels carrers.
«Perdona’ls que no saben el que fan»,
va dir Jesús a la creu agonitzant,
un gran tro els núvols va esquinçar
l’esguard d’un infant es va trencar.
On era el teu Déu quan la meva pell tocaves
i on era el meu quan jo espantat callava,
encara sento aquella olor de pa d’hòstia i vi dolç,
sotanes, sermons, creus cobertes de pols.
Una esquela al diari em fa tornar
a un vell refugi de muntanya anys enllà,
la teva màcula al taüt per sempre més,
si també els records el vent se’ls endugués.
«Perdona’ls que no saben el que fan»,
va dir Jesús a la creu agonitzant,
un gran tro els núvols va esquinçar,
l’esguard d’un infant es va trencar.
CORVUS – ELS PETS