Sabeu qui era el Noi de Tona?

Tona vista des del Castell

Josep Molera era el nom real del popularment conegut com el Noi de Tona. Com el seu sobrenom indica va néixer a Tona (Osona), l’any 1851, diuen que al carrer Major. Al seu poble li deien en Patet, fent referència a la casa pairal de la família.

La història d’aquest personatge català tan peculiar es remunta a finals del segle XIX. Sembla que tot va començar quan Josep Molera, amb poc més de vint anys, va estar a punt de ser afusellat durant la Tercera Guerra Carlista (1872-1875). Des d’aquell moment com deia la gent abans, va quedar una mica “tocat del bolet”, des de llavors no va tornar a ser el mateix.

Es va convertir en un xerraire, el que avui en dia anomenem monologuista, anava de poble en poble a les fires i festes majors fent discursos i explicant històries algunes creïbles, altres inversemblants. Així es guanyava la vida, amb els diners que la gent li donava després d’escoltar les seves paraules.

La gent també el coneixia per la seva afició a arrencar queixals sobretot als nens, però en aquells temps la figura de l’arrencaqueixals era tan comú que segur que també havia arrencat algun a la gent més gran, era tan comú que inclòs el barber ho feia a la mateixa butaca que tallava els cabells. El Noi de Tona alguna vegada havia tingut algun problema per arrencar algun queixal que no tocava.

Era tant famós a la seva època que va fer de model per l’obra de Ramon Casas, “La Carga” i algun dels seus discursos també va ser gravat.

“La Carga” obra de Ramon Casas amb el Noi de Tona al terra.

I parlant de queixals, el Noi de Tona no tenia ni una dent, era desdentat, diuen que la causa era perquè sempre havia trencat les nous, ametlles i avellanes amb les dents. Malgrat que no tenia dents continuava amb el seu costum d’obrir els fruits secs amb la boca. Després de totes les voltes donades per Catalunya, explicant les seves històries, va morir a Barcelona l’any 1925 amb 74 anys.

Que Josep Molera, el Noi de Tona va existir, està clar, el que ja no tenim tan clar és si tot el que s’explica sobre el rodamón que va recórrer Catalunya, és veritat o llegenda, però el seu poble fa temps que va decidir recuperar la seva figura.

Actualment a Tona té una plaça dedicada, un gegant i fins i tot la màxima distinció que atorga l’ajuntament és el Premi Noi de Tona. I ara potser no tant, però quan algú xerra massa acostumen a dir-li “Sembles el Noi de Tona”.

 

Els Gegants de Tona: Montserrat i Josep (El Noi de Tona)
Tags: Noi de Tona

Notícies semblants: