Molt abans que la font de Canaletes es convertís en el lloc de celebració de les victòries del Barça, per aquesta font rondava un fantasma que atemoria a les noies que anaven a buscar aigua.
A mitjans de segle XIX, diu la llegenda que va ser l’any 1845 quan es va veure per primera vegada el fantasma de Canaletes. En aquells temps no hi havia aigua corrent a les cases, pel que la gent havia d’anar a buscar-la a les fonts que hi havia per la ciutat.
A l’encreuament de la plaça Catalunya amb la Rambla, antigament hi havia una porta a la muralla d’entrada a la ciutat, era el Portal de Sant Sever amb dues torres anomenades Canaletes perquè tenien dos canals per on passava l’aigua que proveïa aquella zona de la ciutat.
Quan el Portal de Sant Sever es va enderrocar també va desaparèixer la font de Canaletes i es van instal·lar unes fonts provisionals de ferro, fins que l’any 1888 l’Ajuntament les va substituir per un fanal amb quatre llums i una font al mig, tal com la coneixem avui en dia.
Normalment eren les dones les que anaven a buscar aigua a la font i més d’un cop s’havien emportat un ensurt en trobar-se amb una figura estranya que les assetjava, alguns cops anava vestit amb una capa negre i altres amb un sudari blanc.
Explica la llegenda que un dia va gosar parlar amb alguna de les dones i aquestes es van espantar tant que van estar dies i dies sense tornar a buscar aigua a la font. Els homes del barri van decidir sortir a buscar el fantasma, però aquest va desaparèixer sense deixar cap rastre.
La notícia es va estendre per tota la ciutat, fins i tot el Diari de Barcelona va publicar un article sobre el Fantasma de Canaletes.
“Vamos a enterar a nuestros lectores de una ocurrencia bastante original, si es que por pública no ha llegado a su noticia, pues que hace ya tres o cuatro días que sirve de asunto de conversación a la gentecilla ignorante. Estas últimas noches se pasea por los restos de las ruinas del cuartel de artillería, entre Canaletas- y la Rambla De los Estudios, nada menos que un fantasma envuelto unas veces en blanco sudario y otras con un negro ropaje.
Parece que el tal duende sería amigo de obsequiar al bello sexo, pues intentó requebrar a dos jóvenes que estaban llenando unos cántaros de agua en la fuente de Canaletas, no les fue muy grata su presencia pues se hallan gravemente enfermas del susto.
Lo cierto es que sus paseos misteriosos han llamado la atención de un gran número de personas; que algunas, poco amigas de semejantes bromas, se armaron con palos y garrotes para convencerse palpablemente de su existencia, y que la autoridad superior civil,- deseosa de evitar lances desagradables y qué pudieran tener muy tristes consecuencias, manda cada noche a varios agentes de Seguridad pública con las instrucciones necesarias para impedir escenas tan ridículas.
El fantasma sin duda tendrá, un gran respeto a la autoridad, pues no ha vuelto a presentarse. Sin embargo,el sábado, al caer la tarde, más de doscientas personas esperaban su aparición”
No sabem si realment va existir o és una simple llegenda d’un simple assetjador de l’època al que avui en dia haguérem denunciat.
Arreu de Catalunya hi ha moltes rèpliques de la Font més famosa del nostre país, la Font de Canaletes, el que ignorem és si també tenen algun fantasma.
