🪖 Quan els nazis van ocupar la Catalunya Nord: l’exili republicà català atrapat entre dues dictadures
El 12 de novembre de 1942, la guerra va arribar de ple a la Catalunya Nord. Aquell matí, les tropes de l’Alemanya nazi van travessar el pas de Salses i van entrar en territori nord-català. Per a molts republicans catalans que havien fugit de Franco i vivien exiliats a França, començava una nova etapa de persecució, por i clandestinitat. Però, abans d’arribar aquell moment, milers de catalans ja havien conegut l’exili, els camps d’internament i la precarietat.
🇩🇪 Primer van fugir de Franco… i després van arribar els nazis
Quan Barcelona va caure el gener de 1939 i les tropes franquistes van avançar cap a la frontera, centenars de milers de republicans van fugir cap a França. La retirada va ser especialment dramàtica. Milers de persones van acabar als camps d’internament improvisats de la Catalunya Nord, entre els quals Argelers, Sant Cebrià, Barcarès, Banyuls i Cotlliure. La situació era duríssima, especialment durant els primers mesos.
A poc a poc, però, alguns exiliats van aconseguir instal·lar-se en poblacions de la zona. D’altres van entrar en les Companyies de Treballadors Estrangers, unitats formades per refugiats estrangers que van ser destinades, entre altres tasques, a construir defenses davant del possible avanç alemany. I llavors, el 1940, França va ser derrotada.
⚠️ L’exili es converteix en una nova amenaça
Amb la derrota francesa, els republicans catalans van quedar en una situació especialment vulnerable. Molts dels que havien estat mobilitzats en les Companyies de Treballadors Estrangers van caure en mans alemanyes. Alguns acabarien deportats als camps nazis. De fet, uns 10.000 republicans espanyols i catalans van ser internats en camps de concentració nazis, i més de la meitat van morir. Per als exiliats que havien aconseguit quedar-se a la Catalunya Nord, però, la situació encara canviaria més.
📅 12 de novembre de 1942: els nazis entren a la Catalunya Nord
França havia quedat dividida després de la derrota de 1940 i la Catalunya Nord es trobava inicialment dins de la denominada zona lliure, sota el règim col·laboracionista de Vichy, (liderat pel mariscal Philippe Pétain), el qual col·laborava estretament amb les polítiques i exigències del règim nazi. Però tot va canviar el 12 de novembre de 1942.
Aquell dia, la 7a Panzerdivision alemanya va travessar el pas de Salses. Les tropes van arribar ràpidament a Perpinyà i van ocupar punts estratègics com la ciutadella, les casernes, l’arsenal, l’estació i l’aeròdrom de la Llavanera. Pocs dies després, els alemanys també van reforçar el control de la frontera i de la costa. La Catalunya Nord, fins aleshores una zona de rereguarda, es convertia en territori militaritzat.
🕵️ Els republicans catalans passen a la clandestinitat
Per als exiliats republicans, l’ocupació significava una cosa molt concreta: ja no hi havia cap lloc segur a prop de casa. Molts havien fugit de Catalunya precisament perquè el règim franquista els perseguia. Ara, a França, es trobaven sota el control d’una altra dictadura. Tanmateix, una part important dels republicans no es va limitar a sobreviure.
✊ De refugiats a resistents
Catalans del Nord, exiliats catalans i republicans espanyols van participar en diferents xarxes de resistència, informació i evasió. A la Catalunya Nord es van crear vies clandestines que permetien passar persones perseguides, aviadors aliats i informació cap a Espanya i, des d’allà, continuar fins a Barcelona o altres punts.
Una de les xarxes més actives va estar relacionada amb Joan Olibó i altres resistents nord-catalans, mentre que diferents grups van establir connexions amb organitzacions aliades. Segons l’historiador citat per l’Enciclopèdia Catalana, més de 600 catalans del Nord van participar en el pas d’uns 1.200 evadits a través dels Pirineus. També hi van participar guerrillers republicans espanyols i antics combatents que acabarien integrant-se en la Resistència francesa.
🧱 I els nazis van convertir la costa en una fortalesa
Però els alemanys no només controlaven les ciutats. La costa nord-catalana també es va transformar en una gran zona defensiva.
Després de l’ocupació, els nazis van començar a construir fortificacions per impedir un possible desembarcament aliat a la costa mediterrània. A la zona litoral es va establir una franja militaritzada i l’Organització Todt (organització paramilitar d’enginyeria civil i militar), va participar en la construcció de defenses vinculades al sistema del Mur de la Mediterrània.
Es van construir o adaptar:
🧱 Búnquers i casamates
🔭 Observatoris
💣 Posicions d’artilleria
🔫 Emplaçaments per a metralladores
🕳️ Refugis i estructures subterrànies
🛡️ Posicions defensives integrades en antics forts
A la Catalunya Nord es van arribar a construir un centenar de fortificacions relacionades amb els sistemes defensius alemanys dels Pirineus i la costa.
🌊 Portvendres: una fortalesa alemanya davant del Mediterrani
Un dels exemples més interessants es troba a Portvendres. El port tenia una enorme importància estratègica i els alemanys hi van construir diverses defenses per protegir-lo d’un possible atac aliat.
Encara avui es poden veure búnquers, casamates, observatoris, plataformes d’artilleria i altres elements defensius. Algunes d’aquestes instal·lacions es van integrar fins i tot en fortificacions més antigues, com el Fort del Fanal i la Reduta Mailly. Aquests vestigis són especialment impactants perquè permeten entendre fins a quin punt la guerra va transformar físicament el paisatge de la Costa Vermella.
🙌 El final de l’ocupació
Durant el 1944, la situació alemanya va començar a enfonsar-se. El desembarcament aliat de Normandia al juny va obligar els alemanys a retirar efectius, mentre que la Resistència nord-catalana intensificava els sabotatges i els atacs. I després del desembarcament aliat a la Provença, l’ocupació alemanya de la zona va entrar en la fase final.
A Perpinyà, la Resistència va iniciar la insurrecció i el 19 d’agost de 1944 la ciutat va quedar alliberada. Els alemanys, abans de marxar, van destruir diverses instal·lacions estratègiques. També van causar importants danys al port de Portvendres.
🕯️ Una llibertat que no va ser igual per a tothom
La retirada alemanya va significar el final de l’ocupació, però per als republicans catalans la història encara no havia acabat. Els qui havien lluitat contra els nazis no podien tornar tranquil·lament a l’Espanya de Franco. Havien derrotat —o contribuït a derrotar— una dictadura fora de casa, però la dictadura que els havia expulsat continuava al poder a l’altra banda dels Pirineus. Per això, la història de la Catalunya Nord durant la Segona Guerra Mundial és també una història d’exili, resistència i memòria republicana.
🚧 Una frontera plena d’història
Avui, quan recorrem la Costa Vermella i veiem els pobles de Cervera, Banyuls, Portvendres, Cotlliure o Argelers, costa imaginar que aquell paisatge mediterrani va estar fortament militaritzat durant la Segona Guerra Mundial. Però encara hi ha testimonis silenciosos d’aquella època. Búnquers, casamates, túnels i posicions d’artilleria continuen amagats entre els penya-segats i els turons.
Són les restes físiques d’una guerra que va arribar fins a tocar els Pirineus i que, per als republicans catalans exiliats, va significar una paradoxa terrible: havien travessat la frontera buscant refugi i, pocs anys després, la guerra els havia tornat a trobar.
I potser és aquesta la part més desconeguda de la història: la Catalunya Nord no només va ser territori ocupat pels nazis, sinó també un espai de resistència on molts republicans catalans van continuar lluitant contra el feixisme.
També us pot interessar: 
La Maternitat d’Elna i Elisabeth Eidenbenz La dona que va salvar centenars de nadons de l’oblit.
La Maternitat d’Elna i Elisabeth Eidenbenz 
La dona que va salvar centenars de nadons de l’oblit.
