LLETRA DE GIREN – MARC AMAT
Vidres que no et deixen veure com ballen els arbres
quan passa la cara d’un vell conegut.
Vidres que no et deixen veure com volen paraigües
quan marxa per sempre tot el que has perdut.
I fas una Oroley cada matí,
com si ell encara fos aquí.
Com quan dormíeu amagats
rere llençols d’un blanc trencat.
I a fora el vent movia el blat
i el gos bordava sens parar.
Els seus jerseis de ratlles tricolors
—de taronja fort, ocre, marró—
que tu odiaves d’amagat
se n’han anat per no tornar.
I és que tot gira quan de cop
el sol canvia.
I és que les nits venen de cop
si el sol canvia de lloc.
Giren les vides dels éssers humans.
Giren quan venen. Giren quan se’n van.
Gira el cafè, el teu sou i el teu fill. Giren quan sembla que no es mouran.
Giren les cares i giren els panys.
Fas sopars d’estiu al teu quart pis
i surts al cine amb un amic.
Que està prou bé, que és un bon “plan”,
però els crèdits són sempre el final…
Que no hi ha mai res més enllà,
quan el sol baixa.
Que no hi ha mai res més enllà,
quan el sol baixa i se’n va.
Giren les vides dels éssers humans.
Giren quan venen. Giren quan se’n van.
Gira el cafè, el teu sou i el teu fill. Giren quan sembla que no es mouran.
Giren les cares i giren els panys.
VIDEOCLIP OFICIAL MARC AMAT – GIREN
