L’any 1900 deu quilòmetres de litoral formaven el que anomenaven La Marina de l’Hospitalet, 10 quilòmetres de platja on els veïns acostumaven a banyar-se i anar a pescar, actualment aquesta població d’aigua tan sols conserva el nom de la rambla de la Marina.
Tot just fa 100 anys que L’Hospitalet de Llobregat va haver de cedir el seu litoral a l’Estat per tal de construir un port franc, és a dir, un port lliure d’impostos. L’Hospitalet va perdre gairebé la meitat del seu terme municipal, 947 hectàrees en total es van declarar d’utilitat pública i annexionades al municipi de Barcelona a canvi de 83.980 pessetes.
Era l’any 1920 quan els habitants d’Hospitalet havien d’abandonar els seus camps de conreu i les seves masies, però malgrat el decret per construir el port, aquest no es va arribar a fer mai, l’única diferència que van tenir els veïns era que en lloc de pagar els impostos a L’Hospitalet els pagaven a Barcelona, però continuaven amb la seva vida normal.
Els motius per no construir el port van ser diversos, principalment per la manca de diners, però també, primer per la dictadura de Primo de Rivera, més tard la Guerra Civil i posteriorment per la postguerra on encara hi havia menys fons per dur a terme l’obra.
Va ser el 1950 quan es va començar la construcció de la Zona Franca, no com un port franc, sinó com un Polígon Industrial per encabir totes les empreses que ja no tenien lloc a la ciutat, com la Seat. Quan a finals d’aquella dècada es van acabar les obres, la platja va quedar inaccessible amb un gran mur de ciment que impedia el pas, el mateix que passava amb el Poble Nou fins que els Jocs Olímpics de 1992 van obrir Barcelona al mar.
Tota aquella Marina de L’Hospitalet està actualment ocupada pel Port de Barcelona, tan sols queda un vestigi, el Far del Llobregat en els terrenys del Port.
