Barcelona és la ciutat dels Dracs, potser per la influència de Sant Jordi, al llarg de la ciutat podem trobar uns quants. Des del que hi ha a la cascada del Parc de la Ciutadella, el de l’entrada als pavellons de la Finca Güell, el Drac i Sant Jordi de la Casa Amatller o el que hi ha al Parc Güell, encara que alguns afirmen que aquest últim no és exactament un drac, sinó que es tracta d’una salamandra alquímica.
En el número 82 de les Rambles hi ha un que el seu origen no és precisament la Llegenda de Sant Jordi, sinó més aviat la passió que tenia el propietari d’una botiga de paraigües i ventalls per l’art japonès.
L’edifici, obra de l’arquitecte Josep Vilaseca, va ser construït a mitjans del segle XIX. L’any 1854 Bruno Cuadros Vidal un jove de Biosca a Lleida, amb els diners que li va donar el seu pare, va venir a Barcelona i va muntar un petit negoci, una botiga de paraigües i bastons a la Rambla cantonada a Cardenal Cassanyes.
Com el negoci li funcionava bé, s’atreveix a comprar una caseta que hi havia enfront i amb el pas dels anys va pujant pisos fins a arribar a tres plantes. Va ampliant el seu negoci i a més de paraigües i bastons, ven collarets de perles, mantons de Manila i productes importats del Japó.
L’any 1885 decideix aixecar un edifici allà mateix i contracta els serveis de l’arquitecte que estava fent l’Arc de Triomf, com a porta d’entrada a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Vilaseca li va fer l’obra i per no ser menys que l’Arc de Triomf, Bruno Cuadros inaugura el seu edifici l’any 1888, fins i tot li regala un ventall a la Reina.
L’amant de l’art japonès li demana a l’arquitecte que a la façana afegeixi algun motiu exòtic típic de l’art del país del sol naixent. I així és com s’incorpora a l’edifici un drac que sosté un fanal i un paraigua. A l’alçada de l’entresòl també podem veure uns grans ventalls en relleu i grans panells policromats de figures japoneses.
Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va caure una bomba a l’edifici del davant de la Casa dels Paraigües, però per sort no va arribar a esclatar. Durant molts anys els policromats han estat tapats per altres obres menys importants, però amb la darrera restauració, els ventalls i figures japoneses han recuperat tota la seva esplendor.
També us pot interessar (clica a la imatge per veure la publicació):
