Avui 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona, una diada per reivindicar la igualtat i l’empoderament de la dona, les lesbianes i les trans, en tots els àmbits de la societat. Però des de quan ho celebrem i per què el color lila és el que representa les reivindicacions feministes i les mostres de condol per les víctimes de la violència masclista?
Malgrat que el Dia Internacional de la Dona no va ser reconegut per l’ONU fins a l’any 1975, ja molts anys abans es feien celebracions per reivindicar els drets a vot de les dones, el dret a ocupar els mateixos llocs de responsabilitat que els homes, el dret a estudiar o a treballar.
Per conèixer el seu origen ens hem de remuntar a principis del segle passat, quan el 25 de març de 1911 es va produir un incendi en la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist de Nova York, que va ocasionar la mort de més de 140 persones, 123 d’elles eren dones.
La majoria de treballadors de la fàbrica eren immigrants jueves i italianes, estaven contractades en pèssimes condicions laborals, amb jornades interminables de dilluns a dissabte. En el moment de l’incendi estaven confeccionant camises amb teles de color lila. Segons la llegenda quan es va propagar l’incendi, el fum de color lila es podia veure per tota la ciutat de Nova York. D’aquí el lila com a color reivindicatiu de les dones. Una altra teoria una mica més poètica diu que el color lila surt de la barreja del blau, representatiu dels homes i el rosa, representatiu de les dones.
Encara que no es va poder demostrar, diuen que potser va ser el mateix empresari el que va provocar l’incendi com represalia per una vaga que havien començat les dones treballadores reivindicant els seus drets laborals.
Ja des d’abans de l’incendi molts països reivindicaven els drets de les dones:
– 1907: Se celebra la Primera Conferència Internacional de Dones Socialistes en Stuttgart (Alemanya) en la que es nomena a Clara Zetkin, Secretaria Internacional de la Dona.
– 1910: Se celebra la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes a Copenhaguen (Dinamarca), en la que es proposa establir un Dia Internacional de la Dona.
Aquest mateix any a l’Estat espanyol, la dona pot accedir per primer cop a la Universitat en les mateixes condicions que els homes.
– 1911: A Alemanya, Àustria, Suïssa i Dinamarca, se celebra per primer cop el Dia Internacional de la Dona, reivindicant el dret a vot, el dret a ocupar càrrecs públics en igualtat amb l’home i el dret a la formació i a treballar.
– Entre 1913 i 1917, poc abans de començar la Primera Guerra mundial, les dones russes celebren el Dia Internacional de la Dona i quan més de dos milions de soldats russos moren a la guerra, les dones surten al carrer per demanar “pa i pau”. Les revoltes protagonitzades per aquestes dones van acabar amb la monarquia russa, el Tsar es va veure obligat a abdicar i el govern provisional va concedir el dret a vot de les dones russes.
– 1933: Es reconeix el dret a votar de les dones a l’Estat espanyol. Dues diputades, Clara Campoamor i Victòria Kent, van portar a les Corts la proposta de reconèixer el vot femení a la Constitució. Malgrat que Victòria Kent es va fer enrere a l’últim moment i va votar en contra per la disciplina del partit, la proposta va tirar endavant.
Les dones espanyoles van poder votar per primer cop en les eleccions generals per la II República celebrades el 19 de novembre de 1933. Més de sis milions i mig de dones tenien dret a vot per primer cop.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera, ja s’havia autoritzat el vot femení, però les condicions per poder fer-ho eren força curioses i fins i tot ofensives. Només podien votar les majors de 23 anys, solteres emancipades i que no fossin prostitutes, les casades o les que vivien amb els pares, tenien els seus drets totalment delegats en el pare o el marit. Tampoc va servir de molt, ja que durant la dictadura no es va arribar a votar mai.
Anys després amb la Dictadura del General Franco, la dona torna a perdre la majoria dels seus drets.
– 1975: L’ONU promulga el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona i des de llavors es fa la celebració reivindicativa dels drets de les dones.
– 2011: Amb motiu de la celebració del centenari del Dia Internacional de la Dona, es crea l’ONU Dones, entitat que treballa per a la igualtat de gènere i l’empoderament de la dona.
Actualment totes les poblacions celebren actes per tenir present que encara ens queda molt camí per recórrer i moltes fites a aconseguir, fins que no tinguem necessitat de celebrar el Dia de la Dona o el de l’Home i celebrem tan sols el Dia de les Persones.
