La Batalla de l’Ebre, iniciada el 25 de juliol de 1938, va ser el conflicte més llarg i sagnant de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Lluitada al llarg del riu Ebre, principalment a les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, aquesta batalla va marcar un punt d’inflexió en el conflicte, amb conseqüències devastadores per a la Segona República i un impacte profund en la història de Catalunya i Espanya. Va durar 115 dies, fins al 16 de novembre de 1938, i es considera una de les batalles més decisives de la guerra.
Després de perdre amplis territoris durant l’ofensiva franquista a l’Aragó, la República es trobava en clara inferioritat militar i diplomàtica. L’objectiu de la batalla era allunyar la pressió franquista sobre València, recuperar la iniciativa i demostrar al món que encara era possible una victòria republicana. També es pretenia esperonar l’ajuda internacional, especialment de França i el Regne Unit, tot evidenciant la resistència democràtica.
L’atac inicial va ser un èxit sorprenent per a la República. Durant la matinada del 25 de juliol, milers de soldats republicans —molts d’ells joves de la Lleva del Biberó (de només 17 o 18 anys)— van travessar l’Ebre en silenci, en barques rudimentàries. Van ocupar diverses poblacions del marge dret, com Móra d’Ebre i Gandesa.
Però la superioritat aèria i d’artilleria del bàndol franquista va girar la truita. Franco, decidit a convertir aquella ofensiva en la tomba de l’exèrcit republicà, va enviar-hi gran part dels seus recursos. A mesura que avançaven els mesos, la batalla es va convertir en una lluita d’atrinxerament i desgast, amb condicions extremes de calor, fang, fam i mort.
Les forces franquistes, liderades pels generals Juan Yagüe i José Moscardó, van reaccionar ràpidament. Amb un exèrcit millor equipat i amb el suport aeri de la Legió Còndor alemanya i l’Aviazione Legionaria italiana, van contraatacar per recuperar el terreny perdut. La superioritat aèria i artillera dels franquistes va ser un factor decisiu, amb bombardejos constants sobre les posicions republicanes. A partir d’agost, la batalla es va convertir en una guerra de desgast, amb combats ferotges a llocs com la Serra de Pàndols i la Serra de Cavalls. Els franquistes van llançar fins a set contraofensives per expulsar els republicans, amb un alt cost humà per ambdues parts.
Les conseqüències van ser 100.000 baixes entre morts, ferits i desapareguts (unes 30.000-40.000 al bàndol republicà). Poblacions com Gandesa, Corbera d’Ebre i Flix van quedar devastades pels bombardejos i els combats. La República va perdre la seva millor força combatent i moltes esperances, Franco va consolidar la seva posició i, mesos després, va entrar a Catalunya. La derrota va accelerar el final de la guerra: Barcelona cauria el gener de 1939 i Madrid, el març.
La Batalla de l’Ebre és recordada com un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil Espanyola. A Catalunya, es commemora a través de diversos memorials, com el Memorial de les Camposines (Terra Alta), on es recorden les víctimes de la batalla. Llocs, com Corbera d’Ebre, conegut com el “Poble Vell”, es mantenen en ruïnes com a testimoni de la destrucció del conflicte.
Cada any, la comarca de la Terra Alta organitza actes commemoratius, com caminades pels espais de la batalla i exposicions al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, a Gandesa. Aquests espais busquen preservar la memòria històrica i reflexionar sobre els costos de la guerra.
La Batalla de l’Ebre no només va ser una lluita militar. Va ser el darrer crit d’esperança de la República, una mostra de resistència desesperada davant l’avenç del feixisme. Va deixar una ferida oberta en la memòria col·lectiva de Catalunya i d’Espanya, que encara avui commou i interpel·la.
En el 25è aniversari de la Batalla de l’Ebre (1963), la ciutat de Tortosa va posar un monòlit en mig del riu Ebre, obra de Lluís Maria Saumells. El va inaugurar el dictador Francisco Franco amb el títol “Els 25 anys de pau”.
Aquest monòlit ha estat notícia en els darrers temps, des que la Generalitat de Catalunya va decidir retirar-lo d’enmig del riu i un jutge de Tarragona va ordenar parar les obres de la retirada que ja s’havien iniciat, a causa d’una denúncia presentada pel col·lectiu Corembe (Col·lectiu per a la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l’Ebre). El jutge va aturar les obres com a mesura cautelar, demanada pel citat col·lectiu, fins que es resolgui el conflicte.
