Per què els tomàquets ja no tenen gust de tomàquet com abans?

En aquests darrers anys molts de nosaltres sentim dir als nostres avis: “Aquest tomàquet ja no té el gust dels tomàquets d’abans” i el jovent no entén de què parlen, ja que potser mai han tastat un tomàquet dels d’abans. Per què en aquests darrers anys el tomàquet ha anat perdent tot el seu sabor?

Avui en dia al mercat europeu hi ha més de 1.800 varietats de tomàquets, els més coneguts en el nostre territori són el raf, pera, de penjar o tomacons, de Montserrat, de Barbastre, cor de  bou, kumatoxerry, etc., però cap dels que trobem a les grans superfícies tenen un sabor com el d’abans. Per què?

Tomàquet pera

El científic Antonio Granell, químic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP) de València, ens ho explica. Granell és un dels científics que forma part d’un grup internacional dedicat a buscar les bases genètiques del sabor del tomàquet.

El tomàquet és un producte molt delicat que aviat s’estova i el mercat demanava tomàquets més resistents. Al llarg d’aquests darrers 50 anys s’han creat varietats molt resistents perquè arribin a les prestatgeries de les grans superfícies amb un aspecte atractiu, en aquest procés d’encreuament de tomàquets tradicionals amb altres més resistents, s’han perdut molts dels gens que li donaven sabor al tomàquet. 

A més, per evitar que s’estovessin en el procés d’emmagatzematge i transport es va introduir un gen anomenat RIN que alenteix el procés de maduració però també fa que no es desenvolupi tot el sabor. Això afegit a què no es deixen madurar a la planta sinó que es recol·lecten verds perquè puguin aguantar llargs viatges i les càmeres frigorífiques, són factors que influeixen en el gust.

S’han de collir només els que estan madurs

Granell assegura que és fàcil fer un tomàquet resistent, però és més complicat fer un tomàquet amb sabor, ja que aquest depèn d’entre 20 a 30 compostos volàtils, entre ells els sucres i els àcids. Ara es tracta de revertir el procés que s’ha fet al llarg d’aquests 50 anys, però això ja és més complicat.

Naturalment que les condicions de cultiu i l’aigua influeixen en el sabor, però actualment les llavors són les que són, les que han estat modificades i per tant no es poden fer miracles fins que no es reverteixi el procés en el qual estan treballant. La producció a gran escala en hivernacles fa un tomàquet molt bonic però poc saborós.

Per tant hem d’apostar per la producció a petita escala, a l’aire lliure, el pagès de tota la vida que tan sols ven producte de temporada, però naturalment el preu no serà el mateix, si volem un bon tomàquet, haurem de pagar el que val produir-lo. Sempre serà millor un tomàquet de proximitat que no un de l’altre costat de l’Atlàntic i a més contribuirem a la sostenibilitat del planeta.

Consells per comprar i conservar els tomàquets:

  • Comprar-los de proximitat.
  • Com més olor desprenguin millor seran.
  • Com més petit sigui més dolç serà.
  • Els vermells és més probable que hagin estat madurats a la planta.
  • Que estiguin una mica tous, un tomàquet dur és difícil que tingui bon gust.
  • No guardar-los a la nevera, és millor comprar sovint que tenir-los molt temps a la nevera.
Tags: Tomàquets

Notícies semblants: