Avui fa 223 anys que Catalunya va inocular la primera vacuna de la verola de la Península Ibèrica.

Avui Puigcerdà té un fet històric a commemorar, ara fa 223 anys que el Dr. Piguillem va inocular la primera vacuna de la verola de la Península a la capital de la Cerdanya, fet que va ser un gran pas endavant per a la medicina i la salut de les persones.

La virola, era un virus que afectava el 60% de la població, molt contagiosa i amb un alt risc de mortalitat, en els millors dels casos els infectats que la superaven patien greus seqüeles com les marques que els hi quedaven de les pústules o la ceguesa. Gràcies a la vacuna avui en dia podem dir que és una malaltia erradicada, l’últim cas detectat va ser l’any 1977 i l’Organització Mundial de la Salut la va declarar erradicada de tot el planeta l’any 1980.

La història de la vacuna de la verola es remunta a finals del segle XVIII quan un metge anglès, Edward Jenner va observar que les dones que munyien les vaques no es contagiaven i si ho feien patien un tipus de verola molt menys agressiva que la de les persones que no munyien. Va estar estudiant el tema durant anys i per fi l’any 1796 va decidir passar a l’acció.

Jenner, considerat el pare de la immunologia, va considerar que la verola bovina podria ajudar a combatre la verola comuna i per demostrar-ho va agafar una mostra d’una pústula d’una munyidora que tenia la virola bovina i la va inocular en un nen de vuit anys, James Phipps, que va patir alguna reacció com les que tenim actualment en alguns casos amb les vacunes, una mica de febre, malestar, però cap infecció greu.

Edward Jenner vacunant a un nen – 1796

Provada la seva eficàcia, ràpidament es va començar a vacunar a tota la població europea. La primera que es va inocular a la península Ibèrica la va administrar el Dr. Piguillem a la seva família i un grup reduïts de pacients de la seva consulta a Puigcerdà. Aviat es va conèixer l’èxit de la vacunació a Puigcerdà i un grup de metges rurals van vacunar a veïns de Calaf a l’Anoia i Ribes de Fresser al Ripollès.

Un cop demostrada la seva eficàcia a Europa el repte era fer-la arribar a Amèrica i el problema és el mateix que hi ha avui en dia amb la vacuna de la Covid-19 de Pfizer que ha d’estar a temperatures de 70° sota zero perquè no perdi les seves propietats. Actualment no hi ha problema a transportar-la en potents congeladors, però l’any 1803 quan volien sortir en vaixell cap a Amèrica no sabien com fer-ho.

El doctor Balmis, un cirurgià militar alacantí, va decidir fer una expedició per portar la vacuna a totes les colònies espanyoles en Amèrica i Àsia, recordem que en aquells anys Espanya era l’Imperi on no es ponia mai el sol. Com el viatge era molt llarg, la vacuna no aguantaria, per tant Balmis va idear un sistema i va sortir del port de la Corunya amb 4 cirurgians, 2 practicants, 4 infermers i 22 nens orfes de Corunya, Madrid i Santiago.

Durant els mesos que va durar el viatge, van anar inoculant el virus d’un nen a un altre per mantenir el cep viu. Quan van arribar a les Canàries van començar a vacunar a la població i d’allà van travessar l’Atlàntic passant la vacuna de nen a nen fins a arribar a Amèrica i posteriorment van fer el mateix amb les colònies asiàtiques.

Vacunació a l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona el 1890 – Foto: Ajuntament de Barcelona
Tags: Vacuna, Verola

Notícies semblants: