Gustavo Adolfo Béquer (1836-1870) va ser un poeta del romanticisme del segle XIX nascut a Sevilla. Amb tan sols deu anys es va quedar orfe, ell i el seu germà Valeriano van ser adoptats per la seva tieta materna. Va estudiar pintura i humanitats a Sevilla i després es va traslladar a Madrid per desenvolupar la seva carrera literària.
L’any 1858 li diagnostiquen tuberculosi i torna a Sevilla on passaria llargues temporades al llit, però continuant treballant en obres com “El caudillo de las manos rojas“. En aquells temps per curar les malalties pulmonars els metges recomanaven allunyar-se de les zones humides i anar a llocs muntanyencs, el que acostumaven a dir “canviar d’aires”.
L’octubre de 1860 quan tenia 24 anys va decidir fer cas als metges i es va traslladar a Bellver de Cerdanya, per respirar l’aire pur del Pirineu. Es va allotjar a la fonda Cal Pantanó, allà va passar dos mesos intentant recuperar-se de la seva malaltia, però sense deixar la seva gran passió, escriure.
En les seves passejades per la població ceretana i els seus voltants es va inspirar per escriure “La cruz del diablo“, una llegenda al voltant d’una creu suposadament maleïda situada en una cova de Bellver de Cerdanya. En la seva obra fa referència a la torre de la presó de Bellver i al riu Segre.
La Llegenda de la Creu del diable diu:
“… El senyor del Segre era l’amo de Sant Martí dels Castells i era tan ambiciós i despietat amb els seus súbdits que estaven tots atemorits. El cavaller va sortir a lluitar contra els moros i la població va viure tranquil·la durant tres anys, però ell va tornar i va reclamar els tributs endarrerits. Tot el poble va decidir fer front al malvat; amb esforç i astúcia van aconseguir guanyar la batalla i matar al senyor. Ningú va tornar a trepitjar el castell, les males herbes van esborrar els camins i el van ocultar a la vista del viatger.
Ja havien oblidat els mals temps quan uns bandits van tornar a sembrar el temor entre els habitants de la zona. Van fer presoner al cap de la banda, que portava l’armadura del desaparegut senyor del Segre. Es van reunir els veïns més respectables del poble per a jutjar-lo i tota la gent de la comarca per a veure’l; la sorpresa va ser general en descobrir que l’armadura estava buida. Per a acabar de posar fi al malefici, van fondre l’armadura i van construir una creu amb el seu metall. Aquesta és la coneguda com ‘la creu del diable’…”
Un cop torna a Sevilla es casa, té tres fills i comença la seva època més brillant com a poeta i narrador, va començar una de les seves grans obres “Rimas i leyendas“. L’any 1868 la seva dona el deixa i en l’entorn de la Revolució que va donar pas al Sexenni democràtic, marxa a viure a Toledo amb el seu germà on continua amb les seves “Rimas i leyendas“.
Dos anys més tard, la tuberculosi li passa factura i acaba morint el 22 de desembre de 1870 a Madrid amb tan sols 34 anys, però Bellver de Cerdanya sempre l’ha recordat. A la casa on va viure hi ha una placa commemorativa d’aquells dos mesos que va passar a la Cerdanya.
