Avui fa catorze anys que ens va deixar José Rubianes Alegret, un “galaico catalan“ com ell es definia. Va néixer l’any 1947 a Vilagarcia d’Arousa (Pontevedra) i va morir a Barcelona l’1 de març del 2009 víctima d’un càncer.
Pepe Rubianes va ser un actor, humorista i director de teatre va arribar a Catalunya de petit amb la seva família i es van instal·lar a viure a la Barceloneta, barri que sempre va estimar i on té un carrer dedicat, el carrer de Pepe Rubianes, antic carrer Almirall Cervera.
Pepe Rubianes ja té un carrer a la Barceloneta – 15.04.2018
A la Barceloneta va viure tota la seva joventut, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, però la seva gran passió era el teatre. Amb tan sols setze anys va debutar en una obra de l’ONCE i ja a la universitat es va integrar en el Teatre Universitari de Cambra (T.U.C.), allà va començar la seva carrera teatral i allà va conèixer a la gent de Dagoll Dagom.
En els darrers anys de la seva vida es va caracteritzar pels seus monòlegs satírics, irònics i molt crítics contra la situació política, la monarquia i l’actualitat del moment. Ara ens preguntem quin monòleg faria actualment sobre la monarquia, el que ha passat amb el procés o la recent guerra encetada per Putin. Parlaria amb la llibertat que sempre ens tenia acostumats?, hauria acabat a la presó fent companyia a Pablo Hasél o exiliat com Valtònyc?
Recordem el monòleg que va fer l’any 2003 que va anomenar: “Casa real, monarquia i otras fechorías“
