Avui es compleix el quart aniversari de la mort del periodista nascut a Hostalets de Balenyà, Carles Capdevila i Plandiura amb 51 anys, a causa d’un càncer que patia feia temps. Carles Capdevila va ser el fundador i primer director del diari ARA. En Carles va lliurar una dura lluita contra el càncer oberta al periodisme, va apropar la seva professió a valorar a les persones que tenen cura dels altres, es va dedicar més a qüestions que afecten les persones que al periodisme crític i polític a què ens tenia acostumats.
Va dedicar l’última etapa de la seva vida a mostrar als seus lectors els grans professionals que tenen cura de les persones, com infermeres, metges i cuidadors, gent que dedica la seva vida a alleujar el sofriment que pateix els altres. Avui ens preguntem com hauria tractat el tema de la pandèmia en Carles Capdevila? Segur que amb una la gran professionalitat que el va caracteritzar durant tota la seva trajectòria.
En Carles Capdevila es va llicenciar en Filosofia i Lletres, va ser corresponsal de premsa a Nova York, articulista dels diaris Avui, El Periódico de Catalunya, el 9NOU, director de diferents programes de ràdio i televisió, director fundador del diari ARA i escriptor. Al llarg de la seva carrera va rebre diferents distincions com el Premi i Guardó Marta Mata, el Premi Nacional de Comunicació o el Premi Pere Quart d’humor i sàtira pel seu llibre Criatura i companyia.
L’any 2015 va ser diagnosticat d’un càncer còlon rectal que el va obligar a deixar la direcció del diari ARA, quedant-se com a director fundador. En el seu comiat va dir:
“Ara, em toca lluitar, viure, riure i escriure, i ho vull fer dedicant totes les meves energies a aquestes quatre causes, i conciliant-ho amb la proximitat total a la gent que vull. No vegeu cap complicació en un tractament mèdic que va molt bé, ni cap renúncia. En la meva llibreta d’idees i projectes ja surten llibres a escriure, xerrades a preparar, gent de qui aprendre. Abraço la meva nova vida amb alegria i convençut que serà encara millor”
Malauradament, dos anys després, l’1 de juny del 2017 ens va deixar.
