Sou més d’en Serrat de ‘La Tieta’ o d’en Llach de ‘La Gallineta’? Lletra i videoclips de les dues cançons.


En aquesta vida ja estem acostumats que sorgeixin rivalitats entre dos clubs, països, grups musicals o cantants. Fent un repàs a la història de les rivalitats, podem citar la dels Beatles-Rolling Stones, en temes esportius Barça-Reial Madrid, Messi-Cristiano Ronaldo o Guardiola-Mouriño. Si parlem de països l’eterna rivalitat que existeix des de temps immemorables és la de Catalunya-Espanya, que en aquests darrers anys s’ha anat accentuant gràcies al procés independentista.

Però si ens cenyim a la música catalana, podem parlar de Sopa de Cabra-Els Pets, Txarango-Oques Grasses i molts més grups que han sorgit en els darrers anys fomentant la música en català. Si anem una mica més enrera, trobarem a dos cantautors catalans que han fet història a la música del nostre país, Joan Manuel Serrat i Lluís Llach, el noi del Poble sec i el noi de Verges. Tots dos entrats en la setantena continuen acaparant grans èxits amb les seves cançons i agafant posicions divergents en el procés independentista.

Mentre Lluis Llach s’ha mantingut fidel a cantar en català i s’ha posicionat a favor de la Independència de Catalunya, fins i tot arribant al punt d’ocupar un escó al Parlament, per reivindicar les seves idees independentistes, Joan Manuel Serrat s’ha distanciat una mica d’aquelles idees que tenia de jove amb la seva cançó protesta. Serrat, aquell jove que es va negar a anar a Eurovisió perquè no el van deixar cantar el “La, La, La” en català, anys després no va tenir cap problema a fer la major part de la seva discografia en castellà.

Des d’aquí no critiquem la postura de cap dels dos, les dues opcions tenen cabuda en el nostre país i hem de reconèixer que un cop arribada la democràcia a Espanya tots dos van triomfar en castellà i en català. Els catalans podem escoltar en català i en castellà, algun avantatge havia de tenir el bilingüisme.

Però avui us volem fer una pregunta: Sou més d’aquell Lluís Llac que cantava ‘La Gallineta’ o d’aquell Joan Manuel Serrat que cantava ‘La Tieta’? Deixeu la vostra opinió als comentaris.

LLETRA DE ‘LA TIETA’ D’EN JOAN MANUEL SERRAT

La despertarà el vent d’un cop als finestrons.
És tan llarg i ample el llit… I són freds els llençols…
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà
sense trobar ningú, com ahir, com demà.

La seva soledat és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam…
Escoltarà el miol d’un gat castrat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d’hivern.

Hi ha un missal adormit damunt de la tauleta
i un got d’aigua mig buit quan es lleva la tieta…

Un mirall esquerdat li dirà: “Ja et fas gran.
Com ha passat el temps! Com han volat els anys!
Com somnis de jovent pels carrers s’han perdut!
Com s’arruga la pell, com s’ensorren ells ulls!…”
La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís:
És l’orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
Cada dia el mateix: agafar l’autobús
per treballar al despatx d’un advocat gandul,
amb qui en altre temps ella es feia l’estreta.
D’això fa tant de temps… Ni ho recorda la tieta…

La que sempre té un plat quan arriba el Nadal.
La que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que els fills dels seus germans.
La que diu: “Tot va bé”. La que diu: “Tant se val”.

I el Diumenge de Rams li compra al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons
i a l’església tots dos faran com fa el mossèn
i lloaran Jesús que entra a Jerusalem…
Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta…

I un dia s’ha de morir, més o menys com tothom.
Se l’endurà una grip cap al forat profund.
Però ella ja haurà pagat el nínxol i el taüt,
els salms dels capellans, les misses de difunts
i les flors que han de seguir el seu enterrament;
són coses que sovint les oblidem la gent,
i fan bonic les flors amb negres draps penjant
i al darrere uns amics, descoberts fa un instant
i una esquela que ens diu… “Ha mort la senyoreta,
descansi en pau. AMÉN”… I oblidarem la tieta.

VIDEO DE JOAN MANUEL SERRAT CANTANT ‘LA TIETA’

 

LLETRA DE ‘LA GALLINETA’ DE LLUÍS LLACH

La gallineta ha dit que prou,
Ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m’esclavitza.

I si em venen ganes de fer-ne,
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
El que de mi se n’aprofita.

La gallina ha dit que no
Visca la revolució…

A canvi d’algun gra de blat
m’heu tret la força de volar,
però, us ho juro, s’ha acabat,
tinc per davant tota una vida.

I no pateixo pel destí
que un cop lliurada del botxí,
no ha d’haver-hi cap perill
perquè m’entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no
Visca la revolució…

I els galls que amb mi hauran de dormir,
els triaré sans i valents,
que n’estic farta d’impotents
que em fan passar nits avorrides.

Que quedi clar per sempre més
que jo de verge no en tinc res
i que, posats a fer, no em ve
d’un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no
Visca la revolució…
La gallina ha dit que no
Visca la revolució…

VÍDEO DE ‘LA GALLINETA’ D’EN LLUÍS LLACH


T'agrada? Compartiex-ho!

Quina és la teva reacció

M'encanta M'encanta
6
M'encanta
Em diverteix Em diverteix
0
Em diverteix
M'agrada M'agrada
1
M'agrada
m'entristeix m'entristeix
1
m'entristeix
M'interesa M'interesa
0
M'interesa
Em fascina Em fascina
1
Em fascina

2 Comments

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.