L’església més antiga del món que es conserva dreta dins l’aigua és l’església de Sant Romà de Sau, situada al pantà de Sau, a la comarca d’Osona. Aquesta església, d’estil romànic llombard, va ser consagrada l’any 1062 i es troba submergida des del 1962, quan es va construir el pantà. Segons un estudi realitzat per l’entitat Official World Record, amb la col·laboració del Grup de Recerca de Didàctica del Patrimoni de la Universitat de Barcelona, és l’església més antiga en aquestes condicions que roman dreta, a una profunditat de 23 metres. A més, el seu campanar, que sovint sobresurt de l’aigua, s’ha convertit en un símbol icònic i punt d’atracció turística.
Official World Record és una entitat sense ànim de lucre, fundada l’any 2010 a Vic que es dedica a registrar rècords mundials, funciona com una ONG i està reconeguda pel Consell dels Notariats de la Unió Europea, ja que per registrar un rècord cal l’aprovació d’un Comitè d’Acceptació Internacional.
L’estructura de l’església és típica del romànic, senzilla però robusta, amb un campanar de planta quadrada que s’eleva uns 15 metres i que sovint esdevé visible quan baixa el nivell de l’aigua, especialment en èpoques de sequera. Aquest campanar, amb les seves finestres geminades, és el que ha fet l’església tan reconeguda, ja que emergeix de l’aigua com una mena de miratge arquitectònic. L’interior, tot i estar inundat, conserva elements originals com l’absis i les parets de pedra, que han resistit el pas del temps i la pressió de l’aigua gràcies a la qualitat de la construcció medieval.
L’església de Sant Roma de Sau es va veure greument afectada pel terratrèmol més important registrat a Catalunya que es va produir el dia de la Candelera de l’any 1428. El sisme va obligar a fer treballs de restauració i van aprofitar per ampliar-la.
Quan el pantà es va omplir, els habitants del poble van ser desallotjats i reubicats, i totes les edificacions, incloent-hi l’església, van quedar sota l’aigua. Tot i això, Sant Romà de Sau no va ser completament oblidada: el lloc ha esdevingut una atracció turística i un punt d’interès per a submarinistes, que poden explorar-ne les restes quan les condicions ho permeten. En moments de sequera extrema, com va passar el 2023, el nivell de l’aigua baixa tant que fins i tot parts de l’església i del poble adjacent queden al descobert, oferint una visió excepcional del passat submergit.
Quan va quedar submergida es va fer la nova església de Sant Romà a la part dreta del riu, a prop de la resclosa del pantà i al seu voltant es va anar construint un petit nucli residencial. La nova església és obra de l’arquitecte Josep Maria Pericas, que seguint el seu estil la va fer a base de pedra sense polir.
Un detall curiós és que, tot i estar sota l’aigua, l’església manté una aura de misteri i bellesa que ha inspirat històries i llegendes locals. Alguns visitants afirmen que, en dies molt tranquils, es poden sentir ecos o sons que semblen provenir del campanar, tot i que això és més probablement una suggestió romàntica que una realitat física. Sigui com sigui, Sant Romà de Sau és un testimoni viu de la història i de com la natura i l’acció humana poden transformar el paisatge i la memòria col·lectiva.
Diu una llegenda arran de la construcció del pantà de Sau, quan van arribar les aigües, una dona gran no va voler abandonar la seva casa i es va ofegar. Des de llavors diuen que a les nits surt del pantà a caminar pels voltants del pantà i que les seves passes es poden sentir entre el silenci de la nit que envolta les tranquil·les aigües. A més d’aquesta dona que no va voler deixar la seva casa, també reposen les restes de molts altres veïns de Sant Romà de Sau, ja que el seu cementiri també va quedar anegat per les aigües.
En principi Official World Record, pretenia saber quantes ermites romàniques hi havia submergides sota l’aigua, però després van pensar a ampliar-ho a totes les esglésies i un cop realitzat l’estudi van tenir una grata sorpresa, una església de la seva comarca era la més antiga que es conserva dreta dins de l’aigua, l’església de Sant Romà de Sau. Només li podia treure aquest títol un temple bizantí de l’any 303 a Turquia, però només es conserven els fonaments i tan sols estan a tres metres de profunditat.
En temporades de sequera es pot veure tota l’església i les restes d’algunes cases, però les autoritats aconsellen no endinsar-se en elles pel perill d’enderrocament. Normalment tan sols es pot veure el campanar que mai ha estat totalment cobert per les aigües. A causa de la sequera que hem patit a Catalunya en els darrers mesos, l’Església del Pantà de Sau, va quedar al descobert i es podia arribar a ella caminant. Gràcies a les pluges que hem tingut aquesta primavera, ara torna a estar submergida sota les aigües.
