Barcelona té dues muntanyes màgiques, Montserrat i el Pedraforca, sens dubte dues de les més emblemàtiques de Catalunya. El Pedraforca amb els seus dos cims, té el seu punt més alt en el Pollegó Superior amb 2.506 metres, superant per poc al seu cim veí, el Calderer amb 2.496 metres i en l’altre cim a l’altre costat de l’enforcadura trobem el Pollegó Inferior amb 2.356 metres. Es troba dins del Parc Natural del Cadí Moixeró en la comarca del Berguedà, entre els termes municipals de Gósol i Saldes.
Una de les muntanyes més escalades de Catalunya, podríem dir que s’ha arribat als cims per tots els angles possibles, té un atractiu especial pels amants del senderisme i l’escalada. El Pedraforca es va formar en diferents etapes quan es van formar els Pirineus, la part superior correspon al Juràssic i l’erosió dels elements tous de l’època del Cretàcic, han donat la característica forma que té el Pedraforca amb dues carenes paral·leles unides per un coll, l’enforcadura.
L’any 1982 el massís de Pedraforca va ser declarat Paratge natural d’interès nacional, pel Parlament de Catalunya per atendre la conservació de la seva vegetació i singular bellesa. Figura que atorga la Generalitat a aquells espais caracteritzats per la singularitat dels seus valors naturals des del punt de vista científic, paisatgístic i educatiu.
Llegendes del Pedraforca
El Pedraforca i les bruixes: Diu la llegenda que fa molts i molts anys, la muntanya del Pedraforca tan sols tenia un cim on vivien dos grups de bruixes que la nit de Cap d’Any, celebrant la nit de Sant Silvestre, saltaven i ballaven per sobre les argelagues. Cada bàndol de bruixes feien el seu aquelarre i al final acabaven barallant-se els dos grups rivals.
Els veïns de Saldes en espantar-se van començar a pregar al general dels exèrcits de Déu, Sant Miquel, perquè aturés les lluites entre les bruixes. Sant Miquel va atendre la pregària dels habitants de Saldes i va baixar del cel amb una espasa amb la què va trencar el cim de la muntanya pel mig, deixant a cada bàndol de bruixes en un costat perquè no es tornessin a barallar mai més. D’aquí la forma dels cims del Pedraforca.
El Pedraforca i els sarraïns: Una altra llegenda que parteix de la mateixa base de què la muntanya del Pedraforca tan sols tenia un cim, diu que quan els sarraïns habitaven la comarca, tenien atemorida la població dels voltants de la muntanya. Una nit els veïns van començar a sentir estranys sorolls, espetegar de pedres i crits que ningú sabia de qui eren ni d’on venien.
Quan va sortir el sol i les remors ja no se sentien, els habitants de la comarca van sortir de les seves cases i amagatalls on es protegien dels sarraïns i es van quedar esparverats, dalt de la muntanya va aparèixer un castell d’altes torres. Ningú sabia com es podia haver aixecat aquell castell en una sola nit i ho van atribuir a una aliança entre els sarraïns i el dimoni.
Des d’aquell castell els sarraïns dominaven tota la comarca i ajudats pel diable disparaven fletxes contra tot el que s’apropés a la muntanya. Els cristians que fins aquell moment li plantaven cara als sarraïns, ara veien que no podien lluitar contra aquella aliança amb les forces del mal i l’única sortida que van veure va ser pregar a Déu perquè els ajudés.
Tots els veïns pregaven a Déu fins que el 31 de desembre, nit de Sant Silvestre, de nou van començar a sentir sorolls i remors enmig d’una gran tempesta de trons i llamps. L’endemà quan van sortir de les seves cases, van veure que del castell no quedava res, s’havia ensorrat i només quedava una tartera plena de rocs enmig dels dos cims actuals.
Els veïns de Saldes i Gósol encara diuen que cada nit de Cap d’Any es tornen a sentir remors que venen de la muntanya, “Són les bruixes que es reuneixen per celebrar l’aquelarre i recordar aquell castell encantat”. Algú més agosarat diu que fins i tot es veuen bruixes volant en les seves escombres.
