Segons un estudi realitzat per l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), que investigava quines podrien ser les causes del descens de la població de sardines i seitons que s’havia detectat a la zona nord-est del Mediterrani, va concloure que a més de la sobrepesca i el canvi climàtic hi havia un tercer factor, la presència de microplàstics en el sistema digestiu dels peixos.
La sardina i el seitó són les dues espècies de peix més comercialitzades a Catalunya i segons un estudi publicat a Marine Pollution Bulletin, el 58% de les sardines i el 60% dels seitons capturats a la Mediterrània nord-occidental contenen microplàstics en el seu sistema digestiu, que produeixen paràsits i larves que causen l’empitjorament de l’estat de salut d’aquestes dues espècies. Ara només cal investigar com pot afectar això a les persones.
L’estudi publicat a Marine Pollution Bulletin, diu que la zona concreta amb més probabilitat d’ingerir microplàstics és el Golf d’Alacant per a les sardines i el Golf de Lleó a França i el Delta de l’Ebre a Catalunya per als seitons. Són petites partícules i fibres de plàstics inferiors a 5 mm que afecten sobretot als peixos petits.
Tant les sardines com els seitons són presa de depredadors més grans com la tonyina o el lluç i amb la seva ingesta els microplàstics poden passar a espècies més grans. Un altre estudi publicat a Environmental Pollution, ha detectat la presència d’aquestes micropartícules en exemplars de gambes i de lluç, encara que amb uns nivells inferiors.
Marta Coll que lidera l’estudi fet per l’ICM-CSIC, diu que encara queda molta feina per fer, de moment el que han pogut confirmar és que com més alt és el nivell de microplàstics més paràsits tenen i en pitjors condicions es troben. Encara hi ha teories per confirmar com la possibilitat que els paràsits estiguessin en els plàstics ingerits i d’aquesta manera el peix s’ho menja tot o bé si els paràsits es formen dins de l’intestí del peix.
Ara també caldrà estudiar com afecta la cadena alimentaria tant d’altres peixos depredadors com als humans, aquestes espècies representen el 39% de les captures en el Mediterrani nord-occidental i els més consumits a Catalunya, pel seu preu relativament econòmic i per les seves propietats saludables com l’alt contingut en àcids greixos omega-3.
Notícies relacionades:
El Mediterrani ple de mascaretes i guants, nou perill per l’ecosistema marí. (12.07.2020)
