LLETRA DE LA BOIRA – LO PAU DE PONTS
Cada any estem igual
per aquestes dates,
és sortir de Barcelona
i s’amaga el sol.
Passes la Panadella
i apareix ella,
és com una gran manta
que ho cobreix tot,
com fum de caliquenyo
per tot arreu.
La gent diu:
‘mecagon‘ la boira de Déu.
Des de finals d’octubre
i fins que arriba la primavera
‘nem‘ a cinquanta a la carretera
i no veiem res.
I el dia que surt lo sol
és com una treva al nostre dol,
donem les gràcies a nostre ‘sinyor‘
i fem Festa Major.
Si vas a lligar a Lleida
al mes de desembre,
has d’anar molt al tanto
de no ‘enamorat’,
perquè cap a l’abril
s’escampa la boira
i amb lo cel ‘despejat‘
es veu la veritat.
Ja n’hi ha que els ha passat,
per Nadal tenen novi@s ‘modelos‘,
però quan arriba la primavera
són un pecat.
Diuen que la gent de Lleida
som com més secs,
però vostè que vol?,
si estem tres o quatre mesos l’any
sense veure el sol.
Diuen que la gent de Lleida
som com més secs,
però vostè que vol?,
si estem tres o quatre mesos l’any
sense veure el sol.
VIDEOCLIP DE LO PAU DE PONTS – LA BOIRA
