Avui en dia ens escandalitzem quan sentim a parlar que grans multinacionals, en especial del sector tèxtil o sabateria esportiva, obtenen considerables beneficis a costa de la sobreexplotació d’infants del tercer món que treballen moltes hores al dia a canvi d’una misèria de diners, però ara fa cent anys a Catalunya existia la figura de l’aprenent i les condicions en què treballaven no eren molt diferents.
A principis del segle passat, es permetia la contractació com aprenents de nens a partir dels nou anys i les condicions de treball eren molt dures, en especial en el sector del vidre. Els infants a més de fer la seva jornada laboral normal, havien d’entrar una hora abans per tal de netejar i preparar els forns perquè quan entressin els treballadors especialitzats tot estigues net i a punt per començar a produir, no obstant aquesta hora extra que feien cada dia no era retribuïda.
L’any 1925 a l’empresa Cristalleries Planell ubicada al carrer Anglesola del barri de les Corts de Barcelona, es va iniciar l’anomenada “vaga dels nens”. En aquells temps aquesta era una de les indústries de vitralls més importants de Catalunya i com totes, tenien infants treballant com aprenents en condicions laborals molt dures, amb torns de 24 hores, des dels nou anys.
A principis dels segle XX les categories laborals s’establien com en els antics gremis, des de la figura de l’aprenent s’anava pujant de categoria fins a arribar a ser mestre i lògicament les feines més dures les feien els de menys categoria, en aquest cas els nens.
Com hem dit abans els infants entraven una hora abans sense cobrar. En plena dictadura de Primo de Rivera, l’any 1925 els nens de Cristalleries Planell es van rebel·lar i van iniciar una vaga, que aviat es va estendre a altres empreses del sector de tota Barcelona.
Aquests nens d’entre 9 i 14 anys, amb Francesc Pedra d’onze anys al capdavant no només lluitaven per una millora de les seves condicions laborals davant l’empresari, sinó també es van enfrontar amb els seus pares que volien que treballessin, ja que durant la vaga no cobraven i el sou no arribava a les famílies. Piquets formats per infants s’enfrontaven contra les forces d’ordre públic, però ells van continuar endavant fins que les seves reivindicacions van ser reconegudes.
La vaga es va donar per acabada quan els patrons van acceptar incloure aquesta hora extra que feien diàriament dins la jornada laboral i passés a ser retribuïda. Francesc Pedra, aquell líder d’onze anys que va impulsar la “vaga dels nens”, amb tan sols quinze anys ja era delegat sindical de la Secció dels Forns de Vidre de la CNT.
Anys més tard Pedra s’allista com a voluntari del bàndol republicà a la batalla de l’Ebre i quan perden la batalla, amb la victòria de les tropes franquistes marxa a l’exili on va passar per diferents camps de concentració, com els d’Argelers o Carcassona.
En acabar la guerra torna a Catalunya i s’instal·la a l’Hospitalet on va viure sempre lligat a moviments sindicalistes i veïnals. Va ser un dels promotors del Centre Social de Can Vidalet. El barri de les Corts li va dedicar un carrer en record d’aquella “vaga dels nens” de 1925 que ell va liderar.
