Avui fa quatre anys que es va detectar el primer cas de Covid-19 a Catalunya, va ser a l’hospital Clínic on va ingressar una noia italiana resident a Barcelona que havia viatjat recentment al seu país. Llavors no ens podíem fer la idea del que hauríem de passar durant dos anys, confinament, restriccions, manca de material de protecció, crisi econòmica i el més greu de tot, les 26.549 persones que ens han deixat a Catalunya per causa del maleït SARS-CoV-2, del que fins aquell moment la majoria de nosaltres ni havíem sentit a parlar.
Segons dades del Departament de Salut, 2.391.092 de persones han patit la malaltia a Catalunya, un 30,8% de la població. Encara hauríem d’esperar deu mesos per poder rebre la vacuna que tantes vides ha salvat, la primera vacuna que es va administrar a Catalunya va ser el 27 de desembre d’aquell 2020, la va rebre una dona de vuitanta-nou anys usuària d’una residència de gent gran de l’Hospitalet de Llobregat. Des de llavors s’han inoculat 15,4 milions de dosis.
Dos anys d’onada amb onada, amb la notícia diària informant dels morts del dia anterior, dels contagiats i de l’ocupació en les UCI. Afortunadament, avui la situació és molt millor, gràcies a les vacunes i la immunitat col·lectiva. Poc a poc hem pogut tornar a la normalitat, hem tornat als petons i les abraçades quan ens trobem amb amics, a fer festes sense preocupar-nos de la mascareta i ara sembla que ja hem oblidat aquest malson.
Les seqüeles d’aquesta pandèmia, més enllà dels morts que ens ha deixat, són les 100.000 persones a Catalunya que es calcula pateixen Covid persistent, una afectació després d’haver passat la malaltia, amb diferents patologies que encara no se sap quan les podran superar.
Notícies relacionades:
ÚLTIMA HORA: Detectat el primer cas de Coronavirus a Catalunya (25.02.2020)
