LLETRA D’EL CONVIDAT – TITU MARTÍ
Surts de casa avui, t’han convidat
i et qüestiones si estàs preparat.
No és habitual, són pocs els que s’atreveixen;
pren-t’ho com un dolç regal.
No els amaguis res, menja com menges a casa;
actua del més normal.
Truques i ja t’obre l’amfitrió,
sents l’aroma des del rebedor.
Amb el primer plat tu no n’has deixat ni rastre;
penses que has de ser educat.
Però és que el segon s’ha convertit en un desastre;
has llepat el suc del plat…
I tots fan cara d’espantats com si es tractés d’un animal;
t’adones que ets molt rural.
Llavors la màgia perd l’encant i et sents com un peix dins un sac,
es pregunta el comensal: “Ai, per què coi l’he convidat?”
Ells no saben que el dolç et fascina,
treuen una “tarta” que et diu: Vine!
Després ve la son; és aquella son que et guanya
quan els ulls se’t tanquen sols.
Vius entre dos mons, no saps si estàs al sobretaula
o si has somiat uns segons…
I tots fan cara d’espantats com si es tractés d’un animal;
t’adones que ets molt rural.
Llavors la màgia perd l’encant i et sents com un peix dins un sac,
es pregunta el comensal: “Ai, per què coi l’he convidat?”…
VIDEOCLIP DE TITU MARTÍ – EL CONVIDAT
