Quan arriba l’estiu la beguda que no pot faltar al País Valencià és l’orxata de xufla i si va acompanyada d’uns bons fartons, ja tenim el berenar perfecte, però us heu parat a pensar d’on prové el nom d’orxata?
Actualment, l’orxata es fa amb xufles, però en un principi era feta amb ordi, era aigua d’ordi. Etimològicament, prové del llatí hordeata que significa feta amb ordi (hordeum era el mot llatí que corresponia a ordi). La paraula llatina va anar derivant en altres formes com orgeat, orgeade, orzata en italià o la forma catalana antiga ordiat o hordiat que ja trobem en els sermons del segle XV de Sant Vicenç Ferrer.
Amb el pas del temps va anar evolucionant fins a horchata en castellà, que ja està documentada en el Diccionari Acadèmic d’Autoritats de 1734 i a orxata en català que es recull per primer cop a finals del segle XVIII.
Però hi ha una altra teoria molt més curiosa, que no deixa de ser una llegenda. Diuen que quan Jaume I el Conqueridor va arribar a València, una noia li va donar a tastar aquesta beguda refrescant feta a base d’aigua, xufla. La noia li va dir al monarca que allò era llet de xufla i ell va contestar: Això no és llet, Això és Or, Xata! I d’aquí el nom d’orxata en català, però recordeu, és una simple llegenda.
La xufla és un petit tubercle de color marró procedent de les arrels d’una planta semblant a l’avellaner. Es creu que els antics egipcis ja l’utilitzaven, perquè s’han trobat dins dels sarcòfags o temples funeraris com a part de l’aixovar dels faraons.
Actualment, es cultiva al País Valencià, principalment a la comarca de l’Horta Nord. Alboraia és un dels majors productors de xufla amb denominació d’origen reconeguda. L’orxata té un company que no pot faltar, els fartons, aquell dolç típic creat per la família Polo en els anys seixanta i que tan populars s’han fet per acompanyar l’orxata.
Recepta d’Orxata de Xufla
Recepta de Fartons
