Avui fa 51 anys que Pau Casals i Defiló, el gran compositor català nascut al Vendrell l’any 1876, va morir a San Juan de Puerto Rico. Violoncel·lista, director d’orquestra, compositor i humanista, va ser un dels grans defensors de la pau del segle XX. El seu pare era català i músic com ell i la seva mare porto-riquenya d’una família d’indians d’origen català.
De ben petit va començar a cantar en el cor del Vendrell i el seu pare l’inicia en els estudis de música, piano i més tard violí. Amb tan sols nou anys toca l’orgue al seu poble i als dotze arriba a Barcelona amb la seva mare per començar a estudiar en l’Escola Municipal de Música on passa cinc anys estudiant i practicant amb un violoncel ¾ que li va comprar el pare.
Amb 13 anys comença a tocar tres hores cada dia de la setmana al Cafè Tost, després anomenant Cafè Monumental, per quatre pessetes. Aquell estiu del 1889 va fer el seu primer concert a Tarragona. L’any 1891 participa en un concert benèfic en el teatre ‘Novedades‘ de Barcelona, més tard en un antic cafè que hi havia a la plaça de Catalunya, anomenat ‘La pajarera‘ on formen un conjunt amb sis persones que es va fer famós com el ‘Sextet de la Pajarera‘. Aquell any coneix al que posteriorment seria un gran amic, el compositor lleidatà Enric Granados.
Després de graduar-se amb honors a l’Escola Municipal de Música amb 17 anys marxa a Madrid on per recomanació d’Isaac Albéniz rep una beca de 250 pessetes mensuals de la reina Maria Cristina per estudiar en el Conservatori de Música i Declamació de la capital madrilenya, on va tenir com a professor a Jesús de Monasterio. Amb altres companys continuen actuant en cafès madrilenys i fent gires per Espanya.
El 1899 triomfa a París de la mà del director Charles Lamoureux i comença a fer gires tocant en els millors auditoris del món. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, l’any 1914 marxa cap a Nova York on es converteix en un dels millors violoncel·listes de l’època. Cinc anys més tard torna a Barcelona i crea l’Orquestra Pau Casals que continua activa fins que esclata la Guerra Civil Espanyola l’any 1936, precisament el 18 de juliol dia de l’alçament nacional de les tropes franquistes, Pau Casals tenia previst fer un concert al Palau de la Música que es va haver de suspendre.
Pau Casals un gran opositor al règim franquista es va exiliar a França on inicia una campanya d’assistència als refugiats espanyols, oferint concerts benèfics, fins que l’any 1957 es trasllada a San Juan de Puerto Rico on va morir l’any 1973 amb 96 anys. Un cop restaurada la democràcia l’any 1979 les seves despulles van ser traslladades al cementiri del seu poble, el Vendrell.
Entre les seves obres destaca l’himne de les Nacions Unides conegut també com l’himne de la Pau. Tots recordarem el discurs que va pronunciar el 24 d’octubre de 1971 quan va rebre la Medalla de la Pau i va començar dient “I am a Catalan“.
“Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial, quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, soc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament (…)”.
“Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”.
Himne de les Nacions Unides