LLETRA D’UN COP DE SORT – LA PEGATINA
Deixa que pari,
sense que em pari el món.
Deixa que pensi,
sense pensar-m’ho molt.
Deixa que tingui,
només un cop de sort.
Que saltin les alarmes,
s’anul·lin les promeses,
despertin gosadia.
Desfem-nos de la roba,
i de les pors eternes,
desterrar el que se sabia.
Buscar una fórmula,
per a la diversitat,
tractar a tothom igual,
una obvietat.
L’immobilisme és,
La fe de qui ha perdut,
La fe en els altres.
Deixa que pari,
sense que em pari el món.
Deixa que pensi,
sense pensar-m’ho molt.
Deixa que tingui,
només un cop de sort.
Deixa que pari,
sense que em pari el món.
Deixa que pensi,
sense pensar-m’ho molt.
Deixa que tingui,
només un cop de sort.
La rèplica, rutina,
la inèrcia, una bastarda,
que no sap d’on venia.
Quedar-nos on estàvem,
la fosca lletania,
i no ser flor d’un dia.
Si abans no feien cas,
ara ja han caducat,
sota la closca hi ha,
més d’un forat.
Dictar sentència és,
senyal que han omès,
qui som nosaltres.
Repartir-nos les onades,
dividir-nos les esperes,
i ballar-nos les estones,
en què no trenquem esquemes.
Deixa que pari,
sense que em pari el món.
Deixa que pensi,
sense pensar-m’ho molt.
Deixa que tingui,
només un cop de sort.
Deixa que pari,
sense que em pari el món.
Deixa que pensi,
sense pensar-m’ho molt.
Deixa que tingui,
només un cop de sort.
Deixa que pari,
deixa que pensi,
deixa que tingui,
només un cop de sort.
VÍDEO DE LA PEGATINA – UN COP DE SORT
