Era el 21 de novembre del 2000 quan Ernest Lluch Martí tornava a casa seva un cop acabada la jornada laboral a la Universitat de Barcelona, quan en el pàrquing de casa a l’avinguda de Xile de la Ciutat Comtal, l’estaven esperant tres homes que li van disparar dos trets mortals al cap.
Els terroristes de l’escamot Barcelona d’ETA van fugir en un cotxe robat que van fer esclatar hores després en un descampat de la ciutat. Un mes i mig després van ser detinguts per la Guàrdia Urbana de Barcelona prop de les Drassanes. José Ignacio Krutxaga, Lierni Armendariz i Fernando García Jodra van ser condemnats per l’Audiència Nacional a 33 anys de presó.
L’assassinat d’Ernest Lluch, després de l’atemptat d’Hipercor, va ser un dels que més va colpir a la ciutadania catalana, que dies després va omplir el Passeig de Gràcia de la ciutat de Barcelona en una manifestació de rebuig a l’assassinat i el terrorisme d’ETA.
L’exministre socialista va ser assassinat un any després de pronunciar aquestes paraules en un míting en el qual va participar en el País Basc:
“Quina alegria!, quina alegria!, arribar a aquesta plaça i veure que els que ara criden abans mataven”.
“Mentre crideu, no matareu!”.
Ernest Lluch era un gran partidari del diàleg amb ETA per acabar amb el terrorisme, cosa que aquests dies cobra més importància quan en el Congrés es busca el suport de Bildu als Pressupostos Generals de l’Estat.
Avui fa #22anyssenseLluch. Ell que es definia com a professor, fou un intel.lectual, un acadèmic, ministre… I un pare i un amic. I com totes una víctima incomprensible.
Gràcies a tot@s per fer possible que Lluch sigui ja una figura per a tothom, un nom i un espai de trobada. pic.twitter.com/MluD0VinH5— FundacióErnestLluch (@FundErnestLluch) November 21, 2022
